384 aC

El 384 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Maluginense, Publícola, Camil, Rufus, Cras i Capitolí (o, més rarament, any 370 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «384 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

384 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	384 aC (ccclxxxiv aC)
Islàmic	1036 aH – 1035 aH
Xinès	2313 – 2314
Hebreu	3377 – 3378
Calendaris hindús	-328 – -327 (Vikram Samvat) 2718 – 2719 (Kali Yuga)
Persa	1005 BP – 1004 BP
Armeni	-
Rúnic	-133
Ab urbe condita	370
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
387 aC 386 aC 385 aC - 384 aC - 383 aC 382 aC 381 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Atenes signa un tractat de mútua ajuda amb l'illa de Quios.^[2]
• Cotis I és nomenat rei dels odrisis de Tràcia.^[3]
• Dicó, un atleta grec nascut a Caulònia, va guanyar a la cursa a peu en els Jocs Pitis per cinc vegades, tres als Jocs Ístmics, quatre als Jocs Nemeus, i als Jocs Olímpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves. Una de les seves victòries va ser aquest any, el 384 aC, i les altres en dates no llunyanes però desconegudes.^[4][5]

Antiga Roma

• Dionisi el Vell ataca la ciutat etrusca de Pirgos atret per les riqueses del temple. Va sorprendre la ciutat de nit i va saquejar el temple, i Diodor de Sicília^[6] diu que el botí va pujar a 1000 talents. Es creu però que els habitants de Pirgos es dedicaven sovint a la pirateria, i que l'assalt al temple va ser una represàlia.^[7]
• Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Servi Corneli Maluginense, Publi Valeri Potit Publícola, Marc Furi Camil, Servi Sulpici Rufus, gai Papiri Cras i Tit Quinti Cincinnat Capitolí.^[8]
• Marc Manli Capitolí, que ja havia fet un intent l'any anterior (385 aC), va ordenar l'aixecament dels plebeus,^[9] però els tribuns consulars van actuar el van detenir i el van acusar d'alta traïció (majestas). Portat davant del poble al camp de Mart i després a la cova Petelina prop de la porta Flumentana (ja que des del Camp de Mart es veia el Capitoli que Manli havia salvat). Va ser condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia.^[10]

Naixements

• Aristòtil, filòsof.^[11]
• Demòstenes, polític i orador grec.^[12]