413 aC

El 413 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 341 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.

413 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	413 aC (cdxiii aC)
Islàmic	1066 aH – 1065 aH
Xinès	2284 – 2285
Hebreu	3348 – 3349
Calendaris hindús	-357 – -356 (Vikram Samvat) 2689 – 2690 (Kali Yuga)
Persa	1034 BP – 1033 BP
Armeni	-
Rúnic	-162
Ab urbe condita	341
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC
Anys
416 aC 415 aC 414 aC - 413 aC - 412 aC 411 aC 410 aC

Esdeveniments

• L'estrateg Demòstenes en conèixer el setge de Siracusa que havia dut a terme Gilip, va ser nomenat junt amb Eurimedont cap de l'exèrcit d'auxili, i va sortir (quan ja Eurimedont havia marxat) amb 65 naus. Va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenesa.^[1]
• Enfrontament al golf de Corint entre una flota atenenca de 33 naus dirigida per Dífil d'Atenes i una flota peloponèsia dirigida per l'almirall corinti Poliantes amb un resultat indecís. Encara que tècnicament Dífil va obtenir la victòria i va enfonsar tres naus enemigues, en va perdre sis, i va tenir l'efecte d'una derrota moral.^[2]
• Agatarc de Siracusa s'enfronta als atenencs en una batalla del port de Siracusa. Va ser un dels comandants a la decisiva batalla naval del Setge de Siracusa.^[3]
• Inici del regnat d'Arquelau I, rei de Macedònia. Era, segons Plató un fill il·legítim de Perdicas II, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legítim), i al seu cosí i un mig germà.^[4][5]
• Inici a l'Índia de la Dinastia Xixunaga.^[6]
• A Roma van ser elegits cònsols Luci Furi Medul·lí i Aulus Corneli Cos. Quint Fabi Vibulà va ser nomenat a inicis d'any, interrex per uns dies.^[7]

Naixements

Necrològiques

• Perdicas II, rei de Macedònia.^[8]
• Nícies, general atenenc, mentre es retirava del setge de Siracusa.^[9]
• Demòstenes, general (estrateg) atenenc, al retirar-se del setge de Siracusa. La força dirigida per Demòstenes que es retirava per terra va quedar en mala posició i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i així l'assemblea siracusana va votar la seva execució.^[10]