491 aC

El 491 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del consolat d'Atratí i Augurí (o també any 263 ab urbe condita). La denominació 491 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

491 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	491 aC (cdxci aC)
Islàmic	1147 aH – 1146 aH
Xinès	2206 – 2207
Hebreu	3270 – 3271
Calendaris hindús	-435 – -434 (Vikram Samvat) 2611 – 2612 (Kali Yuga)
Persa	1112 BP – 1111 BP
Armeni	-
Rúnic	-240
Ab urbe condita	263
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC
Anys
494 aC 493 aC 492 aC - 491 aC - 490 aC 489 aC 488 aC

Esdeveniments

Grècia

• Darios I el Gran, envia a totes les ciutats greges un missatge: «terra i aigua», (γῆ καί ὕδωρ 'ge kai hydor') que s'utilitza per indicar la demanda dels perses a les ciutats o a les persones que s'havien de rendir. No obstant Atenes i Esparta s'hi neguen.^[2]
• Cleòmenes I, rei d'Esparta, conspira per destronar Demarat, l'altre rei espartà, que havia iniciat una revolta a Egina. Es va aliar amb Leotíquides i junts van deposar Demarat al·legant una decisió de l'oracle de Delfos que havia donat la pítia Periala. Llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demarat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències.^[3]

República Romana

• Aulus Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí són elegits cònsols a Roma.
• Aquell any hi ha una gran fam a Roma, i Atratí va ser l'encarregat de comprar gra. Augurí, va ser un dels defensors de Coriolà, que va ser jutjat aquell any, però no en va aconseguir l'absolució.^[4]
• Coriolà va demanar de no repartir el gra que s'havia comprat a Sicília, entre els plebeus a menys que renunciessin als seus tribuns. Aquesta actitud li va costar un judici, que el va condemnar a desterrament, i es va refugiar al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.^[5]

Sicília

• Hipòcrates, el tirà de Gela, organitza una expedició contra els sículs i assetja la ciutat d'Hibla Menor. Mor durant el setge.^[6]
• Enesidem, a qui Hipòcrates va fer tirà de Leontins, probablement va cessar d'aquest càrrec a la mort d'Hipòcrates.^[7]
• A la mort d'Hipòcrates, el poble de Gela es va revoltar contra els fills del tirà. Geló es va posar inicialment al costat dels joves prínceps i va derrotar els rebels, però aprofitant les circumstàncies va conservar el poder per a si mateix.^[8]

Naixements

Necrològiques

• Hipòcrates, tirà de Gela.^[6]