73 aC

L'any 73 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cassi i Terenci (o, més rarament, any 681 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «73 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

73 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	73 aC (lxxiii aC)
Islàmic	716 aH – 715 aH
Xinès	2624 – 2625
Hebreu	3688 – 3689
Calendaris hindús	-17 – -16 (Vikram Samvat) 3029 – 3030 (Kali Yuga)
Persa	694 BP – 693 BP
Armeni	-
Rúnic	178
Ab urbe condita	681
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC
Anys
76 aC 75 aC 74 aC - 73 aC - 72 aC 71 aC 70 aC

Esdeveniments

Regne del Pont

• Tercera Guerra Mitridàtica. Marc Aureli Cota i Luci Licini Lucul·le, havien estat cònsols l'any anterior (74 aC), i iniciaven la lluita contra Mitridates VI Eupàtor, rei del Pont. Mitridates VI, que havia vençut Cota a Calcedònia, assetja Cízic. Lucul·le es manté a la defensiva, i quan Mitridates aixeca el setge de Cízic per dificultats del subministrament per la proximitat de l'hivern, va infligir grans pèrdues a la seva avantguarda quan travessen el riu Esep i més tard a la vora del Granic. Mitridates, amb la seva flota, es retira amb el que li queda de l'exèrcit a Nicomèdia.^[2][3]

República Romana

• Gai Cassi Longí Var i Marc Terenci Varró Lucul són elegits cònsols.^[4][5]
• Es cònsols proposar una llei coneguda com a lex Terentia Cassia per la qual l'estat podria comprar gra i el podria vendre a baix preu per distribuir-lo a les classes populars.^[6]
• Comença la Tercera Guerra Servil. Un grup d'uns 200 gladiadors de l'escola de Càpua, pertanyents a Lèntul Batiat i dirigits per Espàrtac planegen una fugida. Uns 70 homes s'armen amb estris de cuina ("destralons i espets"), i lluiten fins a escapar de l'escola. S'apoderen de diversos carros d'armes i armadures de gladiador. El pretor Clodi Glabre marxa contra ells amb una milícia de 3000 homes, i assetgen els esclaus prop del Vesuvi, bloquejant l'únic camí conegut que baixa de la muntanya, però fracassen en l'intent d'aturar-los.^[7]
• Catilina és acusat d'adulteri amb una verge vestal de nom Fàbia, germana de Terència, l'esposa de Ciceró, però se salva pel testimoni favorable de Lutaci Càtul.^[8]

Naixements

• Herodes el Gran, rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea.^[9]

Necrològiques

• Gai Aureli Cota, cònsol l'any 75 aC, nomenat governador de la Gàl·lia, en tornar a Roma demana els honors del triomf. Però el dia abans de la celebració se li obre una antiga ferida i mor el mateix dia.^[10]