AIESEC
organització internacional d'estudiants From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
AIESEC és una organització internacional no governamental i sense ànim de lucre, dirigida per joves, que els ofereix desenvolupament en lideratge, pràctiques interculturals i experiències globals d’intercanvi de voluntariat. L’organització se centra a apoderar els joves perquè tinguin un impacte social progressista. La xarxa AIESEC inclou aproximadament 40.000 membres en més de 120 països.[1]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «Massa fonts primàries i no fiables» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
AIESEC té estatus consultiu en el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), un braç independent del Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides[2] i l'Oficina del representant del Secretari General de la Joventut de les Nacions Unides,[3] membre de l'International Coordination Meeting of Youth Organisations (ICMYO),[3] i és reconeguda per la UNESCO.[4] La seu internacional d'AIESEC es troba a Montreal, Canadà.[5]
Remove ads
Nom
AIESEC era originalment un acrònim francès d'Association internationale des étudiants en sciences économiques et commerciales (català: Associació Internacional d'Estudiants d'Economia i Empresa). El nom complet ja no s'utilitza oficialment, ja que els membres ara poden ser graduats i estudiants de qualsevol universitat.[6][7][8][9]
Història
Fundació
La idea de la fundació d'AIESEC va començar després de la Segona Guerra Mundial, quan representants d'escoles de tot Europa van intercanviar informació sobre diversos programes i escoles especialitzades en economia i negocis. Els estudiants havien estat realitzant pràctiques en altres països, sobretot per iniciativa pròpia, quan es van truncar pels l’atac de la Segona Guerra Mundial.[10] El 1944, els països escandinaus neutrals encara intercanviaven estudiants. Bertil Hedberg, funcionari de l’Escola d’Economia d’Estocolm, i els estudiants Jaroslav Zich (de Txecoslovàquia) i Stanislas Callens (de Bèlgica), van fundar AIESEC el 2 de juliol de 1946 amb el nom d’Association Internationale des Etudiants en Sciences Economiques amb seu a Praga i Jaroslav Zich com a primer president de l'associació.
El 2010, AIESEC va superar els 10.000 intercanvis en un sol any per primera vegada. El 2020 ja s'han acumulat més de 230.000 interaccions.[1]
Implicació als campus universitaris
AIESEC proporciona una plataforma per a joves de diferents universitats i col·legis, realitzant pràctiques internacionals i/o unint-se a diversos capítols locals. Aquests joves poden desenvolupar el seu potencial de lideratge treballant i liderant equips internacionals. Les oportunitats de membres associats permeten als joves treballar amb diverses ONG associades a AIESEC i representar el seu país com a part dels programes d’ambaixadors del campus. Els productes de l’organització són Global Talent, Global Teacher i Global Volunteer.
Cada any els membres tenen l'oportunitat de viure i treballar en un país estranger. Els participants poden optar per treballar en les àrees de gestió, tecnologia, educació o desenvolupament. Això els ajuda a desenvolupar les seves habilitats corporatives.[11]
Remove ads
Membres
El 2018, AIESEC es trobava present a 126 països i territoris de tot el món.[12]
Alumni
Els antics alumnes d’AIESEC inclouen una àmplia gamma de persones, professionals, empresaris, empresaris, polítics i un premi Nobel. Aquesta és una llista no exhaustiva d’exalumnes notables de l’AIESEC:
- Aleksander Kwaśniewski, president de Polònia del 1995 al 2005.
- Martti Ahtisaari, el desè president de Finlàndia (1994-2000), premi Nobel de la pau i diplomàtic i mediador de les Nacions Unides[13]
- Mario Monti, antic primer ministre d'Itàlia[14]
- Aníbal Cavaco Silva, ex primer ministre i president de Portugal[15]
- César Gaviria, economista i polític colombià que va exercir de president de Colòmbia del 1990 al 1994, secretari general de l'Organització d'Estats Americans del 1994 al 2004
- Gunter Pauli[16]
- Junichiro Koizumi, ex primer ministre del Japó
- Helmut Kohl, antic canceller alemany
- Janez Drnovšk, antic primer ministre d'Eslovènia
- James Shaw, ministre d'Estadística i Canvi Climàtic de Nova Zelanda
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads