AMX-VCI
transport blindat de personal d'origen francès introduït el 1957 From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'AMX-VCI és un transport blindat de personal d'origen francès introduït l'any 1957. També és considerat com un dels primers vehicles de combat d'infanteria per les variants amb canons automàtics i la capacitat de la tropa de lluitar des de dins del blindat.[3]
El xassís d'aquest transport està basat en el tanc lleuger AMX-13, que disposa d'un blindatge d'entre 10 i 30 mm d'acer soldat, però modificat per transportar 10 soldats. També fa servir el mateix motor, un SOFAM 8Gxb de 250 CV, que pot fer arribar l'AMX-VCI als 60 km/h amb una autonomia de 350 km per carretera.[2] Una diferència important respecte el tanc és en l'armament, que pot variar entre una metralladora de propòsit general o un canó automàtic per donar suport als soldats desembarcats.[3]
L'AMX-VCI es va desenvolupar a la dècada dels 50 i inicialment es va denominar TT 12 Ch Modéle 56, després AMX VTP i finalment AMX-VCI.[2] Els primers prototips van ser fabricats el 1955 a l'Atelier de Construction Roanne (ARE) i, després de ser avaluats, van entrar en servei a l'exèrcit francès l'any 1957. Entre 1957 i 1973 aquest blindat es va produir en sèrie als Ateliers de Construction d'Issy-les-Moulineaux (AMX) i, després de la introducció de l'AMX-30, a Creusot-Loire. Durant aquest període es van fabricar 3.300 blindats, i se'n van destinar aproximadament 800 a exportació.[4] A partir d'aleshores, seria gradualment substituït per l'AMX-10P.[3]
Remove ads
Característiques
El buc de l'AMX-VCI es va desenvolupar a partir del tanc lleuger AMX-13, que a la dècada dels 50 era un tanc que s'estava fabricant en sèrie a França. El blindatge està fet de xapes d'acer homogeni soldades, amb un gruix d'entre 10 i 30 mm.[2] El xassís està dividit en tres compartiments: el conductor s'asseu al frontal esquerra, el compartiment del motor és a la seva dreta i al darrere hi ha una superestructura pel copilot, l'artiller i la tropa.[3]
El conductor té tres periscopis i una escotilla personal a sobre el seu seient. El copilot i l'artiller van just al darrere del motor i el conductor, al davant de la superestructura on hi ha els soldats. Tots dos tenen diversos periscopis i una escotilla personal. El compartiment del darrere es va modificar per transportar 10 soldats totalment equipats, instal·lant una banqueta central. L'escamot pot entrar i sortir per dues portes al darrere o per dues escotilles laterals. Cada porta del darrere té una espitllera i les escotilles tenen quatre espitlleres per disparar les armes personals.[5]
El motor, transmissió, suspensió i erugues són molt semblants que els del tanc AMX-13 del 1956. Tot el conjunt està impulsat per un motor de gasolina SOFAM 8Gxb, de 250 CV, vuit cilindres i refrigerat per aigua. El dipòsit de combustible té 410 L de capacitat, lleugerament menys que al tanc original. La transmissió es connecta a una eruga de 85 baules d'acer amb una roda tractora frontal, cinc rodes de rodament, una roda tensora al darrere i tres corrons de retorn a cada banda. La suspensió està basada en barres de torsió a les cinc rodes més amortidors a la primera i última roda. Aquest conjunt permet que l'AMX-VCI assoleixi velocitats de 60 km/h en carretera, amb una autonomia de 350 km. També pot travessar trinxeres de 1,6 m de llarg, obstacles verticals de 0,65 m, pendents del 60% i rius de fins a 1 m de profunditat.[2]
L'armament de l'AMX-VCI podia anar instal·lat a dins d'una torreta de sostre descobert o tancat. L'equipament bàsic era una metralladora de 7,5 mm, 7,62 mm o 12,7 mm Browning M2. Però també hi havia una opció amb una torreta tancada i un canó automàtic de 20 mm.[2]
Remove ads
Operadors
Dels 3.300 AMX-VCI que es van fabricar, l'exèrcit francès en va operar 2.500 i la resta es van exportar a d'altres estats.[4] Molts d'aquests vehicles eren variants especialitzades, entre les quals destaquen les versions: VTT/TB, ambulància desarmada, VTT/PC, post de comandament, VTT/Cargo, variant d'enginyeria equipada amb míssil antitancs, VTT/RATAC, per donar suport a l'artilleria amb un radar sobre el vehicle, VTT/LT, per coordinar l'artilleria, VTT/PM, que substitueix el compartiment de tropa per un compartiment amb un morter de 81 o 120 mm i VTT/VCA que converteix el blindat en un obús autopropulsat amb una peça de 155 mm Mk F3. El 1987 el fabricant també va oferir una modernització de l'AMX-VCI que incloïa noves peces automotrius i un motor dièsel 6V-53T de 280 CV.[5]
Els estats que operen o han tingut en servei l'AMX-VCI són: Argentina, Bèlgica, Equador, Indonèsia, Israel, Líban, Mèxic, els Països Baixos, Qatar, Sudan, la Unió dels Emirats Àrabs, Veneçuela i Xipre.[5]
L'any 2025, segons The International Institute for Strategic Studies, l'AMX-VCI continuava en servei a diferents estats arreu del món. Indonèsia té 75 blindats per transport de tropes i uns altres 6 models per unitats d'enginyeria.[6] Qatar té 30 AMX-VCI per transport de tropes.[7] L'exèrcit equatorià disposa de 82 d'aquests blindats.[8] Mèxic disposa de 390 DNC-1s, una modificació de l'AMX-VCI configurat com a vehicle de combat d'infanteria.[9] Finalment, la guàrdia nacional de Veneçuela té 25 AMX-VCIs com a transports de tropes operatius.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads