Acabat

L'acabament o tractament superficial es un procés de fabricació que transforma la superfície d'un objecte o d'un component.^[1] L'acabament pot influir en molts aspectes. Des la finició estètica (color, brillantor…) fins a aspectes tècniques com ara adhesió, humectabilitat, facilitat de soldadura o encolatge, resistència a la corrosió, raons ultraviolets, agents químics, pol·lució o desgast, la duresa, conductivitat elèctrica, eliminar rebaves i altres defectes superficials, obtenir la rugositat desitjada, controlar la fricció superficial, reduir l'adhesió de brutícia o pols… Aquesta mena de tractaments són una part important del procés productiu en qualsevol sector industrial en què els acabaments requereixin unes característiques particulars.^[2]

Exceptuat en el cas de poliment o brunyiment en els quals és lleva matèria, la majoria de les tècniques canvien la superfície (com la galvanització o el tractament tèrmic) o posen una o més capes de matèria. L'acabament pot comportar petites correccions de les dimensions. Segons les exigències d'acabament del producte final, es poden combinar els tractaments.

En la producció industrial és qüestió de trobar l'acabament que cal per a obtenir l'equilibri econòmic entre cost i rendiment, segons les exigències a les quals el producte sera sotmès durant la seva vida útil. La qualitat de l'acabament de les peces interiors serà diferent per un motor que és troba en un satèl·lit que per un motor d'un electrodomèstic. Un acabament repel·lent de brutícia, per exemple, pot reduir el cost i la freqüència de la neteja de vidres o panells solars.

Tipus de superfície

• Funcional: superfícies que, a causa del contacte dinàmic (translació, rotació, etc.) amb altres superfícies, requereixen un acabat fi.
• Suport: superfícies que, pel fet de tenir contacte estàtic amb altres superfícies, necessiten un acabat intermedi.
• Lliure: superfícies sense contacte amb altres superfícies.