Sargantana cua-roja

La sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escató de la família dels lacèrtids propi de la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica.

Sargantana cua-roja

Acanthodactylus erythrurus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	61456
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Lacertidae
Gènere	Acanthodactylus
Espècie	Acanthodactylus erythrurus (Schinz, 1833)
Subespècies
Acanthodactylus erythrurus erythrurus - Península Ibèrica Acanthodactylus erythrurus atlanticus - Marroc (Acanthodactylus erythrurus belli - Marroc i Algèria
Distribució

Morfologia

Fa uns 7-8 cm de cap a cloaca. La longitud total pot arribar als 23 cm.^[1] El cap és força gran i li manca l'escata occipital. El dors és grisós amb ratlles longitudinals blanques més o menys marcades i amb taques fosques. Els joves són inconfusibles, ja que presenten un disseny en el dors de ratlles blanques i negres, i tenen la cua i les cuixes de color vermell viu (aquesta característica sol mantenir-se en alguns individus adults, sobretot en femelles).

Distribució geogràfica

Es troba a la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica (Marroc i Algèria). Habita sobretot en zones costaneres i grans depressions interiors.^[2]

Hàbitat

La sargantana cua-roja és una espècie ben adaptada a terrenys tous i solts, especialment sorrencs, i presenta els dits amb les escates inferiors imbricades, cosa que constitueix una adaptació a aquest tipus de sòls, ja que aquesta disposició de les escates augmenta la sustentació.

Costums

Viu a terra i corre per sobre la sorra a gran velocitat tot aixecant la cua de manera característica i amagant-se a la base dels arbusts. Excava amb facilitat i no és difícil veure-la en repòs mantenint les potes anteriors aixecades.

Com les altres sargantanes de sorra, a les poblacions costaneres, acostuma a mantenir-se activa durant tot l'any, malgrat que una part de la població sol retirar-se als caus durant els mesos més freds.

Alimentació

Menja diversos tipus d'artròpodes, sobretot insectes (coleòpters, formícids, heteròpters, himenòpters, etc.), encara que durant la primavera i l'estiu és freqüent la ingestió d'aliment vegetal.

De vegades, practica el canibalisme.

Reproducció

Per l'abril-juny s'observen les primeres còpules, i la posta (1-5 ous) oscil·la de maig a juny o començament de juliol. De vegades poden fer dues postes. Les cries són de color brillant, fan uns 6 cm i trenquen la closca dels ous als 70-75 dies.^[3] La maduresa sexual s'assoleix generalment a l'any i mig de néixer.