Adelaida I, abadessa de Quedlinburg

Adelaida I (alemany : Adelheid ; 973/74^[a] - 14 de gener de 1044 o 1045), membre de la dinastia reial otoniana va ser la segona princesa-abadessa de Quedlinburg des de 999 i l'abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort, a més d'una creadora de reis de gran influència de l'Alemanya medieval.^[3]

Adelaida I

Làpida de la princesa Adelaida
Biografia
Naixement	973
Mort	14 gener 1044 (Gregorià) (70/71 anys) abadia de Quedlinburg
Sepultura	Abadia de Quedlinburg
Abbess of Quedlinburg Abbey (en)
999 – 14 gener 1044 ← Matilde, abadessa de Quedlinburg – Beatriu I, abadessa de Quedlinburg →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	monja
Família
Família	Otoniana
Pares	Otó II   i Teòfano Esclerena
Germans	Otó III Sofia de Gandersheim Mathilde

Biografia

Batejada en honor de la seva àvia paterna, la reina Adelaide d'Itàlia, l'abadessa Adelaida era la filla gran de l'emperador Otó II i la seva consort Teòfana. Va ser educada a l'abadia de Quedlinburg per la seva tia paterna, l'abadessa Matilde. Mentre Matilde i Theophanu es van quedar a la cort italiana de Pavia el 984, la nena va ser segrestada per les forces del seu oncle, el duc Enric II el 984 i detingut pel seu alcalde, el comte de Billung Egbert el Borni. Poc després, però, va ser alliberada per tropes saxones lleials.

A l'octubre de 995 Adelaida es va convertir en canonessa a Quedlinburg. Quan l'abadessa Matilda va morir el 7 de febrer de 999, va ser triada sucesora i consagrada a Michaelmas (28 de setembre) pel bisbe Arnulf de Halberstadt.

Influenciant les eleccions reials i imperials

Adelaide i Sophia, representació del segle XVI

En l'elecció reia alemanya de 1002, després de la mort del seu germà, l'emperador Otó III, Adelaida i la seva germana gran, l'abadessa Sofia de Gandersheim, van actuar com a veritables creadores de reis, havent rebutjat el Margrave Eckard de Meissen (qui va desestimar la seva influència) com a candidat al tron. Juntament amb Sofia, Adelaida va influir significativament en l'elecció del seu cosí Enric II com a rei dels romans. Enric va cedir a l'abadia de Quedlinburg grans finques i, en 1014, va confiar a Adelaida l'administració dels convents a Gernrode, Frose i Vreden a Westfàlia. Va celebrar repetidament festes importants a Quedlinburg i, en 1021, va assistir a la consagració de la Col·legiata de San Servatius juntament amb l'arquebisbe Gero de Magdeburg.

La princesa-abadessa i la seva germana jugaren el mateix paper en l'elecció dels successor d'Enric, el rei Conrad II com a sacre emperador romanogermànic el 1027. No obstant això, quan Sofia va morir el 27 de gener de 1039, Conrad II al principi va rebutjar la petició d'Adelaida per succeir-la ella com abadessa de Gandersheim. Després de la seva mort, en aquell any, el rei Enric III també li va concedir el dret de governar Gandersheim.^[3][4]

Mort

Adelaide va morir el 14 de gener de 1044 o el 14 de gener de 1045 i va ser succeïda per Beatriu de Francònia. Va ser enterrada a l'abadia de Quedlinburg. La làpida esculpida conserva la imatge convencional d'Adelaide. Està representada com a dona santa per l'hàbit monàstic i el llibre dels Evangelis. De fet, la imatge mostra més el que Adelaide representava més que no pas el com era Adelaide.^[5]

Notes

1. The birth of a daughter of "Ottoni inperatori et Theophanu auguste...quam nominee matris sue imperatricis insignivit" is recorded in the Annalista Saxo in 977,^[1] but this appears incorrect assuming that the approximate birth dates of her sisters Sophie and Mathilde are correct and that Adelheid was her parents' oldest daughter as recorded by Thietmar, who also confirmed that she became a nun at Quedlinburg.^[2]