Agostinho Neto

António Agostinho Neto (17 de setembre del 1922 – 10 de setembre del 1979) va ser el primer president d'Angola (1975-1979), un poeta, nacionalista i marxista-leninista, fundador i líder del partit de línia soviètica Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). El seu aniversari se celebra com a Dia dels Herois Nacionals i és dia festiu a Angola.^[1]

Agostinho Neto

(1975)
Biografia
Naixement	(pt) António Agostinho Neto 17 setembre 1922 Ícolo e Bengo (Portugal)
Mort	10 setembre 1979 (56 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Sepultura	Luanda
1r President d'Angola
11 novembre 1975 – 10 setembre 1979 ← cap valor – Lúcio Lara →
Dades personals
Religió	Metodisme i catolicisme
Formació	Universitat de Coïmbra Universitat de Lisboa
Activitat
Lloc de treball	Casa dos Estudantes do Império
Ocupació	polític, metge escriptor, poeta, pres polític
Partit	Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola
Gènere	Poesia
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil Angolesa Guerra de la Independència d'Angola
Premis
(27 abril 2014)  Orde dels Companys de O. R. Tambo  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Orde de l'Antiquíssima Welwítsquia  Premi Lenin de la Pau entre els pobles  Medalla Amílcar Cabral  Orde de Georgi Dimitrov  Orde Amílcar Cabral  Orde de l'Estrella Iugoslava  Orde Amílcar Cabral, 1a classe  Orde Nacional al Mèrit  Orde de Lenin  Orde de Playa Girón  Orde del Mèrit de la República de Polònia

Biografia

Nascut al poble de Kaxikane, a Ícolo e Bengo (Angola) el 1922, va ser una figura prominent dels anys 40 quan va esdevenir un membre important d'un moviment d'Angola que buscava redescobrir la cultura angolesa tradicional a través de la pràctica de la poesia^[2] i la seva participació en moviments nacionalistes. Va estudiar medicina a Lisboa.

Després d'aconseguir el títol de metge, va tornar a Angola, però va ser considerat immediatament una figura problemàtica per les autoritats colonials portugueses, a causa de la seva oposició a la colonització. Per les seves accions, va ser arrestat, i molts dels seus pacients van protestar, cosa que va obligar les tropes colonials a prendre mesures. Tot i el seu empresonament, s'escaparia cap al Marroc, i esdevindria un important líder de la resistència angolesa des de l'exili.^[3]

Neto va ser arrestat uns quants cops per la policia política del règim de l'Estado Novo, el PIDE. També va ser ajudat en unes quantes ocasions pel Partit Comunista Portuguès.

Va ser un dels primers membres de l'MPLA, una de les tres faccions que van competir pel poder després de la retirada portuguesa d'Angola (seguint la Revolució dels Clavells), i més tard va dirigir el país després de la independència, declarada l'11 de novembre del 1975. El seu govern va establir llaços estrets amb la Unió Soviètica i d'altres nacions del bloc de l'Est i d'altres estats comunistes. Va ser succeït com a president de l'estat i líder de l'MPLA per José Eduardo dos Santos.^[4]

Neto va morir en un hospital de Moscou, a la Unió Soviètica, mentre se sotmetia a una intervenció per càncer, i mentre tenia lloc la Guerra Civil Angolesa entre el govern de l'MPLA i la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) de Jonas Savimbi.^[5][6]

Agostinho Neto va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau (1975-76).