Ais de Provença

Ais de Provença ([ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els seus habitants s'anomenen sextians en occità, i Aixois en francès.

Ais de Provença

Aix-en-Provence (fr)
(2012)
Tipus	municipi francès i gran ciutat
Sobrenom	Florence provençale
Lloc
43° 31′ 40″ N, 5° 26′ 44″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Boques del Roine
Districte	Districte d'Ais de Provença
Cantó	Cantó d'Ais de Provença Nord-Est
Capital de	Comtat de Provença Cantó d'Ais de Provença Centre Cantó d'Ais de Provença Nord-Est Districte d'Ais de Provença Cantó d'Ais de Provença Sud-Oest Territòri dau País d'Ais (oc)
Població humana
Població	147.933 (2022) (795 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Marsella i Ais de Provença unitat urbana de Marsella i d'Ais de Provença
Superfície	186,08 km²
Banyat per	Lar (oc)
Altitud	173 m-73 m-501 m-246 m
Limita amb	Boc Bèl Èr Sant Marc de Jaumegarda Sant Canat Lo Tolonet Venèla Velaurs Ventabren Ronha Lo Pueg de Santa Reparada Cabriés Ronhac Agulha Mairuelh Gardana Vitròla
Dades històriques
Anterior	Aigües Sèxties
Organització política
• Alcaldessa	Maryse Joissains-Masini (2014–)
Identificadors descriptius
Codi postal	13080, 13090, 13100, 13290 i 13540
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Granada (1978–)
Lloc web	aixenprovence.fr

Demografia

Evolució de la població Cassini i INSEE 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 27 000 21 009 21 960 22 412 22 575 24 660 26 698 27 280 27 255 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 26 136 27 659 28 152 29 020 28 693 29 257 29 057 28 357 28 913 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 29 418 29 829 29 836 29 983 35 106 38 332 42 615 46 053 54 217 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 67 943 89 566 110 659 121 327 123 842 133 018 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

Antiguitat

Article principal: Aigües Sèxties

Al segle ii aC, l'oppidum d'Entremont, situat al territori dels sal·luvis, era un indret clau pel control del territori que connectava Massàlia amb la resta de la Gàl·lia. El 123 aC fou conquerit pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i es fundà una ciutat romana anomenada Aigües Sèxties. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle vi).

Edat mitjana

Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.

Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el segle xix fou un dels centres del Felibritge.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1945-1967	Henri Mouret	SFIO, després independent
1967-1978	Félix Ciccolini	SFIO, després PS
1978-1983	Alain Joissains	UDF
1983-1989	Jean-Pierre de Peretti	UDF
1989-2001	Jean-François Picheral	PS
2001-	Maryse Joissains-Masini	UMP

Curiositats

El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle v, amb cúpula renaixentista, el claustre, del segle xii, i el campanar, dels segles xiv-xv; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del segle xvi; a l'interior es conserva el tríptic de l'esbarzer ardent, pintat per Nicolas Froment (segle xv).

La urbanització moderna de la ciutat començà al segle xvii; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cors Mirabèlh, l'església de Santa Magdalena (temporalment tancada per restauració, de manera que la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del segle xv, obra mestra de la pintura flamenca, es troba ara al Museu Estienne de Saint Jean^[1]), el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles xvii-xviii.

El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor. Els jardins del Jas de Bouffan, propietat de la família de Cézanne fins al 1899, estan oberts al públic Des de l'entorn d'Ais es divisa la muntanya de Santa Victòria, tema emblemàtic de moltes pintures d'aquest artista.^[2]

La urbanització del sector de Sextius Mirabeau, a partir del 1990, va ser projectada pels arquitectes catalans MBM, així mateix autors d'un dels edificis que s'hi troben (Les Terrasses de Sextius).^[3][4]

Llocs d'interès

• Museu Granet
• Fundació Vasarely^[5]
• Pavillon Noir, Centre Coreogràfic Nacional del Ballet Preljocaj
• Catedral de Sant Salvador
• Barri Mazarin, del segle xvii
• Circuit "Seguint les empremtes de Cézanne" i els indrets relacionats amb Paul Cézanne
• Termes Sextius
• Pavelló de Vendôme i el seu jardí francès
• Ruïnes de l'Oppidum d'Entremont
• Camp de concentració de les Milles^[6]

Des del 1948 s'hi celebra el prestigiós Festival d'Ais de Provença dedicat a l'art líric (òpera i cant)

Fills il·lustres

• Joseph Simon Marie Reynier (1797-1874), organista i compositor
• Armand Lunel (1892 - 1977) escriptor, darrer parlant conegut de shuadit
• Hélène Grimaud (1969-), pianista

Agermanaments

• Granada (Andalusia)
• Bath
• Filadèlfia
• Baton Rouge
• Coral Gables
• Tübingen
• Coïmbra
• Perusa
• Ascaló
• Oujda
• Cartago