Al·lèrgia als aliments

L'al·lèrgia als aliments és una resposta immunitària, exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb un determinat aliment.^[1] Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica són conegudes com a substàncies al·lergèniques o al·lergògens.

Al·lèrgia als aliments

Tipus	hipersensibilitat alimentària, al·lèrgia gastrointestinal i malaltia
Especialitat	immunologia
Clínica-tractament
Medicació cromoglicic acid (en) , epinephrine / lidocaine (en) i adrenalina
Patogènesi
Causat per	aliment i food allergen (en)
Classificació
CIM-10	T78.0
CIM-9	V15.01
Recursos externs
OMIM	147050
MedlinePlus	000817
eMedicine	135959
MeSH	D005512
UMLS CUI	C0016470
DOID	DOID:3044

En formes lleus poden ser de naturalesa transitòria (cedeixen amb el temps), poden provocar quadres cutanis (des d'urticàries a èczemes fins a dermatitis atòpica), quadres gastrointestinals (diarrea crònica), molèsties digestives inespecífiques, nàusees, vòmits, o dificultats per empassar (esofagitis eosinofílica), i en casos greus, anafilaxis amb risc de mort. Degut a la variabilitat en la simptomatologia entre els pacients, l'al·lèrgia als aliments és difícil de diagnosticar.^[2]

L'al·lèrgia als aliments no és el mateix que la intolerància als aliments, que és la incapacitat de consumir alguns elements o nutrients sense patir efectes adversos a la salut. Els efectes poden ésser més o menys ràpids sobre la salut, la intolerància als aliments es diferencia de les al·lèrgies perquè les al·lèrgies provoquen una resposta del sistema immunitari, activant la immunoglobulina E (IgE) o d'altres mecanismes immunitaris, mentre que les intoleràncies generalment es deuen a la manca d'enzims que impedeixen l'adequada metabolització del nutrient.^[3][4]

Algunes proteïnes que es troben a pol·lens que produeixen rinitis o asma també es poden trobar en aliments vegetals. Degut a això, les persones amb al·lèrgia al pol·len es poden tornar al·lèrgiques a aquests aliments. Per exemple, les proteïnes transportadores de lípids (LTP, de l'anglès lipid transfer protein) que es troben en la pell del préssec i a la pipa es troben també en moltes fruites o verdures, per això les persones que tenen al·lèrgia a les LTP comencen a tenir sovint problemes al·lèrgics a la fruita seca.^{[cal citació]} Una altra també comuna és la profilina, una proteïna estructural de fruites i verdures, que causa reaccions habitualment més lleus que les LTP, però amb moltes més fruites i verdures.^{[cal citació]} D'altres són per exemple la síndrome làtex-fruites; moltes persones al·lèrgiques al làtex tenen al·lèrgia a la fruita seca i a fruites tropicals.^{[cal citació]} També és força comuna la síndrome de Sazae (pastanaga, api i espècies), en què les persones al·lèrgiques al pol·len d'artemisa comencen a tenir al·lèrgia a aquests aliments.^{[cal citació]}

La prevenció dels episodis d'al·lèrgia s'ha basat principalment en l'educació de les persones afectades i els seus familiars i en un etiquetatge cada cop més exigent dels aliments envasats, exigit per les normes legals. S'ha començat a treballar també en programes de control als menjadors escolars, com el projecte VAIAME (vigilància d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries als menjadors escolars) que ha estat pioner a la ciutat de Barcelona ha estat pioner.^[5]