Al-Balamun

Al-Balamun (àrab: البلامون, al-Balāmūn) és un poble del màrkaz o districte d'El Senbellawein, a la governació d'Al-Daqahliyah, a Egipte. Està situat a la part oriental del Delta del Nil, a la branca Damiata.

Al-Balamun

Tipus	assentament humà ciutat antiga localitat poble d'Egipte
Lloc
Entitat territorial administrativa	El Senbellawein (Egipte) (en)
31° 15′ 31″ N, 31° 34′ 17″ E

Descripció

A prop d'Al-Balamun, a Tell al-Balamun, hi ha restes antigues egípcies, que corresponen a la ciutat de Paiuenammon (‘l'Illa de[l deu] Amon’), la ciutat més al nord de l'Egipte faraònic durant l'Imperi Nou, coneguda pels grecs com a Diòspolis Inferior.^[1][2]

La ciutat va existir des del 2400 aC i les darreres notícies són del segle vi. Fou excavada el 1913 per Howard Carter, el qual va trobar les restes d'alguns temples però abandonà la recerca per anar a la Vall dels reis, on va descobrir la tomba de Tutankamon.^[3] Carter va deixar alguns escrits sobre les excavacions i algunes joies d'època ptolemaica que havia trobat.

Les excavacions no es van reprendre fins al 1991 sota la direcció de Jeffrey Spencer (del Museu Britànic) que havia estat excavant a Al-Ashmunein, i es van trobar tres temples dins una muralla.^[4] Gràcies a les característiques pantanoses de la regió, les troballes s'han conservat en bon estat i fora de l'abast de lladres i arqueòlegs inexperts i del desenvolupament modern. Entre les inscripcions cal esmentar els noms dels faraons Shoshenq III i Usermaatre-Setepenre de la dinastia XXII i de la XIX, en un temple dedicat a Ammon les pedres del qual foren reutilitzades; un segon temple correspon a Pasmètic Wahibre (dinastia XXVI) i un tercer a Nectabeu I Kherperkare (de la dinastia XXX); també es van trobar unes estàtues representant a Ramsès II amb els déus Ammon i Mut i el nom de la ciutat: Smabehdet o Sma-Behdet.^[5]

Darrerament s'ha excavat un cementiri de la dinastia XXII al nord del temple, i s'han trobat alguns enterraments en bon estat datats entre el 900 aC i el 700 aC, incloent alguns sarcòfags amb caps de falcó i decoracions d'or. Informes de les excavacions foren publicats el 1996 i 1999.