Alan J. Heeger

Alan Jay Heeger (Sioux City, EUA, 22 de gener de 1936) és un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2000.^[1][2]

Alan J. Heeger

Biografia
Naixement	22 gener 1936 (89 anys) Sioux City (Iowa)
Residència	Califòrnia (1982–) Sioux City (1936–) Omaha Akron
Formació	Universitat de Califòrnia a Berkeley - física (–1961) Universitat de Nebraska–Lincoln - física, matemàtiques Omaha Central High School
Director de tesi	Alan M. Portis
Activitat
Camp de treball	Física i química
Ocupació	físic, enginyer, químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Pennsilvània Universitat de Utah Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Universitat de Ginebra
Membre de	Acadèmia Xinesa de les Ciències (membre estranger) (2007–) Acadèmia Nacional d'Enginyeria (2002–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2001–) American Physical Society
Obra
Estudiant doctoral	Yung Woo Park (en) i Lee Kwang-hee (en)
Família
Fills	David Heeger
Premis
(2011)  membre de l'AAAS (2007)  Medalla d'Or del CSIC (2000)  Premi Nobel de Química (1995)  Premi Balzan (1989)  Medalla John Scott (1983)  premi Oliver E. Buckley  doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant  membre de l'American Physical Society  Beca Guggenheim

Biografia

Va néixer el 22 de gener de 1936 a la ciutat de Sioux City, població situada a l'estat nord-americà d'Iowa. Va estudiar física i química a la Universitat de Nebraska, on es va llicenciar el 1957, i el 1961 realitzà el doctorat en Ciències Físiques a la Universitat de Berkeley. Des de 1962 és professor de la Universitat de Pennsilvània així com director del Laboratori d'Investigació sobre l'Estructura de la Matèria. L'any 1982 fou nomenat professor de física a la Universitat de Santa Bàrbara a Califòrnia així com director de l'Institut de Polímers i Sòlids Orgànics de la mateixa universitat.

El 1990 va fundar, al costat del seu col·lega Paul Smith, la Corporació UNIAX, de la qual és president i director d'investigació.

Recerca científica

Durant la seva carrera ha publicat nombrosos articles científics sobre materials, especialment sobre polímers orgànics, realitzant investigacions sobre la capacitat conductora dels polímers orgànics i les seves aplicacions tecnològiques.^[3]

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb el neozelandès Alan MacDiarmid i el japonès Hideki Shirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors.^[1]