Albizzi

Albizzi o Albizi era una important família florentina. El fundador va ser Raimondino, d'origen alemany, arribat a Itàlia a finals del segle xii i establert a Arezzo, d'on els seus descendents posteriorment van passar a Florència. Els Albizzi, rics mercaders de llana, i caps d'una facció dels güelfs van ostentar molt de poder i els màxims càrrecs ciutadans^[1] sobretot durant el segle xiv. Com a membres de la facció Güelfa es van oposar a Corso Donati i a la tirania del Duc d'Atenes i van mantenir llargues escaramusses amb la família Ricci.

Escut d'armes dels Albizzi.

Palau Albizzi

Làpida que recorda Vittorio degli Albizi al Palazzo Albizi

Van ser apartats del poder amb la revolta dels Ciompi, el 1378, i van retornar a la vida política de Florència amb Maso de Albizzi, gonfaloniere de justícia, succeït pel seu fill Rinaldo el 1417.

Principals membres de la família

• Pere II d'Albizzi, capità dels güelfs, va ser ajusticiat per sospita de conspiració contra els Ciompi.
• Maso d'Albizzi, (1343-1417), nebot de l'anterior, va recuperar la fortuna de la casa prenent part de la conquesta de Pisa, d'on va tornar victoriós.
• Rinaldo d'Albizzi (1370-1442), fill de Maso, polític florentí responsable de l'exili de Cosme el Vell.
• Luca d'Albizzi (1382-1458), germà de Rinaldo, va ser en canvi partidari dels Mèdici, convertint-se en un dels seus homes de confiança després del retorn de Cosme a Florència, obtenint encàrrecs d'importància com a ambaixador davant Milà, Roma, i Venècia. Va sergonfalonierede justícia (1442) i el més representatiu membre del Consell dels deu.

També van pertànyer a la família nombrosos poetes del Trecento prop de Petrarca, com Matteo d'Albizzi i Franceschino d'Albizzi.