Alec Aitken
matemàtic neozelandès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alec Aitken (anglès: Alexander Craig Aitken) (Dunedin, 1 d'abril de 1895 - Edimburg, 3 de novembre de 1967) va ser un matemàtic i estadístic neozelandès que va treballar a Escòcia i famós per la seva extraordinària memòria.
Remove ads
Vida i Obra
Després de fer els estudis secundaris a l'institut de nois d'Otago, va ingressar el 1913 a la universitat d'Otago, en la qual encara no hi havia departament de matemàtiques.[1] Amb la Primera Guerra Mundial, es va enrolar el 1915 en la força expedicionària neozelandesa i va lluitar, primer, a la batalla de Gal·lípoli (1915) i, després, a la batalla del Somme (1916), essent ferit al bosc de Delville (Longueval). Un cop ferit va demostrar la seva prodigiosa memòria en dictar, en semi-inconsciència, el nom complet, el número de soldat, el nom del familiar més proper i l'adreça de tots i cadascun dels homes de la seva patrulla: un total de cinquanta-sis persones.[2] Aquesta extraordinària memòria (a l'escola, ja havia memoritzat els 10.000 versos de l'Eneida) i la seva facilitat per al càlcul mental (multiplicava mentalment nombres de nou xifres en menys de trenta segons)[3] van ser objecte d'estudi pels psicòlegs en èpoques posteriors.[4] D'altra banda, el record d'aquestes experiències bèl·liques el va turmentar la resta de la seva vida, afectant la seva salut pels llargs períodes d'insomni que patia.[5]
El 1917, ja retornat a Dunedin, va reprendre el seus estudis a la universitat d'Otago en la qual es va graduar el 1920. Els tres anys següents va ser professor del seu mateix institut, donant classes de francès, de llatí i d'altres matèries. El 1920, va arribar a la universitat d'Otago Robert J. T. Bell, el primer professor de matemàtiques d'aquesta universitat, i Aitken va aconseguir que li fes de tutor en el seu aprenentatge.[6] Aquest mateix any es va casar amb la botànica Winifred Betts.
El 1923 va aconseguir una beca per anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb el professor Edmund Whittaker. El 1925 va aconseguir una plaça de professor ajudant i el 1926 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el suavitzat de les dades estadístiques.[7] A partir de 1936 va ser professor titular i el 1946, enretirar-se Whittaker, va ocupar la seva càtedra fins al 1965 en que es va jubilar.[8]
El mateix any de 1939, Aitken va publicar els seus dos llibres més importants: un tractat d'estadística matemàtica i un llibre de text sobre matrius i determinants.[9] Anteriorment (1932) ja havia publicat un llibre sobre matrius (escrit conjuntament amb Herbert Turnbull) i posteriorment (1962) va publicar un pamflet contra la decimalització i proposant un sistema duodecimal.[10] Les seves àrees més importants de recerca van ser la teoria de matrius[11], l'estadística i l'anàlisi numèrica amb els problemes de convergència,[12] temes sobre els que va publicar una cinquantena d'articles científics.[13]
El 1963, va publicar Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (De Gal·lípoli al Somme: Records d'un soldat d'infanteria neozelandès),[14] unes memòries molt punyents de la guerra que va viure, basades en les anotacions que havia pres durant la guerra i el període posterior de convalescència de les seves ferides.[13]
A més, va ser un gran aficionat a la música i el seu violí l'acompanyava sempre.[15] Juntament amb els professors de matemàtiques William Edge (piano), Robin Schlapp (violí) i Walter Ledermann (viola) formaven el quartet matemàtic que els primers divendres de mes amenitzava les reunions de la Societat Matemàtica d'Edimburg.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads