Alevis

Alevisme o Alevi (æˈlɛviː/, turc: Alevîlik o Alevileri, també anomenat Kizilbaix, xiïsme espiritual o sufí-xiïta pels estrangers)^[1] és una religió mística de l'islam batin, que fa una interpretació esotèrica de l'Alcorà.^[2] És també una branca de l'islam els seguidors de la qual es consideren seguidors del profeta Mahoma, del seu gendre Alí, dels dotze imams i del sant alevi Haji Bektaix Veli. Les pràctiques dels alevis estan basades en els elements sufís de l'orde bektaixi^[3].^[4]

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però les seves creences, tradicions i rituals mantenen diferències considerables amb aquesta branca. Els alevis són la segona comunitat musulmana més nombrosa de Turquia.^[5]

Creences i pràctiques

Articles principals: batinites i sufís

Veneren Haji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant musulmà del segle xiii, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques. Per ser considerat alevi, has de néixer de mare o pare alevi.^[6]

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) conclouen amb música i dansa (semah), amb la participació d'homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre les seves especificitats es pot destacar:

• Amor i respecte per tothom; l'important no és la religió sinó les persones.
• Tolerància envers les altres religions i grups ètnics.
• Respecte pel treball de la gent; l'acte més important és el treball.
• Igualtat entre homes i dones; monogàmia.

Història

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;^[7] altres els consideren lligats a doctrines excèntriques del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta^[8] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics romans d'Orient i dels cristians armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que s'havien convertit a l'islam al segle xiii van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Haji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al laïcisme turc.