Alfafara

Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la varietat d'olivera, vegeu « Alfafara (olivera)».

Alfafara

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 46′ 21″ N, 0° 33′ 22″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Alfafara
Població humana
Població	413 (2024) (20,88 hab./km²)
Gentilici	alfafarenca, alfafarenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat de Mariola mancomunitat El Xarpolar Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat
Superfície	19,78 km²
Altitud	582 m
Limita amb	Agres Bocairent Agullent Vila d'Ontinyent
Partit judicial	Cocentaina
Dades històriques
Festa patronal	El Salvador, Divina Aurora i Sant Roc Del 5 al 8 d'agost
Organització política
• Alcalde	Toni Cloquell Tudela (2019–)
Identificadors descriptius
Codi postal	03838
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03010
Codi ARGOS de municipis	03010
Lloc web	alfafara.es

Geografia

El municipi és a la Valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menció per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².

Història

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers,^[1] per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab alfawara, que significa font o brollador i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, un salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de Biar, el lloc se li concedí en senyoriu a Ximèn Peres d'Orís, en 1250, i posteriorment, en 1392, fou venut a Pere d'Artés. L'any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorporà, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins al 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins a 1833 a la de Montesa.

La història d'Alfafara està recollida al llibre Alfafara: raíces, historia y actualidad, publicat l'any 2000 en 3 volums per l'alfafarenc Fr. Salustiano Vicedo.

Monuments i llocs d'interès

• Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat del bronze són les restes d'un xicotet poblat situades a Montserrades. De la cultura ibèrica són les restes del Cabeço de la Cova^[1] i de l'important poblat del Cabeço de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben als Recorrals.
• Necròpolis del Mas del Pou:^[2] conjunt funerari d'època tardoromana format per més de seixanta tombes excavades a la roca. La necròpolis està situada a un turó, a la zona est del terme, limitant amb el terme de Bocairent.^[3]
• El Llavador,^[4] d'una gran bellesa i que encara segueix sent utilitzat per algunes dones del poble. A més, un dels seus accesos és un dels carrerons més estrets que es coneixen,de poc menys de mig metre d'amplada.
• Molí rupestre del Pantanet^[5]: Molí d'època medieval excavat en la roca.
• Les Coves de les Finestres^[6], situades a la zona nord del terme, a la Solana, trobem unes coves excavades en la roca d'origen encara incert. Aquestes coves tenien la funció d'emmagatzemar gra, amb cambres inter-comunicades a diferents nivells.
• Castell d'Alfafara,^[7] centre de la Senyoria d'Alfafara, molt transformat i actualment utilitzat com a casa particular, al c. Serra de Mariola, actual núm. 4, que pertangué al llinatge Orís i al d'Artés quan l'adquirí el 9 de desembre de 1392 el cavaller Pere d'Artés, mestre racional del rei Joan I d'Aragó, a Martí Sanxis d'Orís. Passà a son fill Jaume d'Artés i al net Gracià d'Artés, el qual el vengué al rei d'Aragó.
• Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.

Demografia i economia

Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat caràcter artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població va decréixer constantment durant el segle xx, a causa de l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.

Festes locals

• Festa dels Reis d'Orient: En Alfafara se celebra des de temps antics la festa dels Reis de l'Orient (anomenats també "Reixos"), amb tot un seguit d'actes durant els primers dies de l'any que culminen en la celebració d'una gran cavalcada la nit del 5 de gener.
  • S'ha de destacar, per la seua particularitat i colorit, la festa de "La mascarà" ("La mascarada"), d'orígens pagans i vinculada la família de les festes d'hivern europees, que, malgrat haver-se perdut en els pobles del voltant, se celebra encara amb vitalitat al poble d'Alfafara poc abans que comence la cavalcada reial.

• Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor dels Sants Patrons: el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc. Però les setmanes anteriors hi ha tot un seguit de tradicions ben vives que convé esmentar, com la Dansà popular a la plaça, el Concert extraordinari de la SIM d'Alfafara o el Teatre de festes.
  • El dia 5 té lloc la vespra de festes. A la vesprada, comencen les festes amb un ball de disfresses en el que participen tots els xiquets del poble i dels voltants: ballen en la plaça amb els animadors i berenen tots junts. Després, es llig el pregó, i es canta l'himne d'Alfafara. En acabar, els joves del poble llancen globus i serpentines pel balcó de l'ajuntament, i al mateix temps, es dispara un castell de focs artificials. Quan tot açò acaba, comença la retreta en la qual els xiquets passegen els fanalets que han fet amb meló pocs dies abans per tot el poble, acompanyats per la banda de música. A la nit, té lloc el correfoc, i després es completa amb l'actuació d'una orquestra perquè no pare la festa.
  • El dia 6, festivitat del Salvador, a les 12:00 del migdia té lloc la missa en honor del Salvador, després hi ha una cercavila per tot el poble fins a aplegar al carrer "Les Eres", on té lloc una mascletada aproximadament a les 14 h. A les 21 h té lloc la processó, quan acaba, es dispara un castell de focs artificials, i a les 22h. es dispara un altre castell de focs, però molt més gran, aquest és el més espectacular de totes les festes. A la nit, a partir de la 1 del matí, comptem amb l'actuació d'una orquestra fins a les 5.30 h quan comença la despertà de la Divina Aurora en la plaça de l'Ajuntament.
  • El dia 7, festivitat de la Divina Aurora. A les 5:30 de la matinada té lloc "La Despertà", en què es porta la imatge de la santa per tot el poble per celebrar el naixement del dia, amb una música característica. Durant "La Despertà" s'alternen els moments en què la imatge avança amb els moments en què els fidels canten els misteris de la Mare de Déu, sempre acompanyats per la música.
  • El dia 8, festivitat de Sant Roc. Després de la processó de la nit té lloc el passacarrer del "Roquero", en què aquest entranyable personatge persegueix als xiquets del poble amb una vara.
  • El dia 9 és el dia de l'Aixavegó. Rep aquest nom de les xarxes que s'utilitzàven antigament per recollir el fem i les deixalles de la festa. Se sol celebrar un "correaigua" en què tot el poble, després dels dies de festa, ix al carrer a llençar-se aigua amb poals. A la nit té lloc un sopar popular a l'aire lliure i es tanquen les festes amb les "filaetes", una desfilada informal amb marxes mores i cristianes des de la Mateta a la Plaça de l'Ajuntament.

• Santa Cecília En Alfafara també se celebra la festivitat de Santa Cecília, el 22 de novembre. La vespra de la festa es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reunix al seu voltant per a sopar entrepans de pernil acompanyats d'adobat de la zona, cacaus i tramussos. També se servixen refrescs i porrons de vi. Després de sopar, té lloc l'actuació d'una orquestra al Patronat.

Gastronomia

La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s'utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a "mulladors". La pericana, l'espencat, la borreta, la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobretot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arròs al forn, caldero, arròs de dejuni, arròs amb penques i amb fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Gent per Alfafara (GxA), 1 de Compromís per Alfafara (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alfafara
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Gent per Alfafara		Antonio Cloquell Tudela	170	58,22%	5 (+5)
	Compromís per Alfafara		Patrícia González Satorres	52	17,81%	1 (+1)
	Partit Popular		Beatriz Belda Palacios	35	11,99%	1 ()
	Altres candidatures[a][b]			34	11,64%	0 ( -6)
	Vots en blanc			1	0,34%
Total vots vàlids i regidors				292	100 %	7
	Vots nuls			3	1,02%
Participació (vots vàlids més nuls)				295	87,02%**
Abstenció				44*	12,98%**
Total cens electoral				339*	100 %**
Alcalde: Antonio Cloquell Tudela (GxA) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[8] JEZ Alcoi,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2019 l'alcalde d'Alfafara és Antonio Cloquell Tudela de Gent per Alfafara (GxA).^[11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Evaristo Francés Tudela	CD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Terol Cabanes	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	José Sanz Pascual	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Raquel Vicedo Vicedo	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Toni Cloquell Tudela	GxA[c]	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Evolució

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Resultats eleccions municipals
Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
	GxA											5
	Compromís											1
	CD / AP / PP	3	2		3	2	2	3	2	3	1	1
	PSPV-PSOE		2	4	4	5	5	4	5	4	6	0
	CDS			3
	GIA[d]		3
	AVIA[e]	3
	UCD	1
Total		7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Notes

1. També participaren a les eleccions de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (34 vots, 11,64%).
2. El PSPV-PSOE perdé els 6 regidors obtinguts al 2015.
3. GxA és l'acrònim de Gent per Alfafara.
4. GIA és l'acrònim de Grupo Independiente de Alfafara.
5. AVIA és l'acrònim d'Agrupación Vecinos Independientes.