2019
any normal del s. XXI From Wikipedia, the free encyclopedia
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià. Les Nacions Unides el van designar com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.
![]() | |
Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 2019 (mmxix) |
Islàmic | 1441 – 1442 |
Xinès | 4715 – 4716 |
Hebreu | 5779 – 5780 |
Calendaris hindús | 2074 – 2075 (Vikram Samvat) 1941 – 1942 (Shaka Samvat) 5120 – 5121 (Kali Yuga) |
Persa | 1397 – 1398 |
Armeni | 1468 |
Rúnic | 2269 |
Ab urbe condita | 2772 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xx - segle xxi - segle xxii | |
Dècades | |
1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040 | |
Anys | |
2016 2017 2018 - 2019 - 2020 2021 2022 |
Esdeveniments
- 19 de març, Osloː El Premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona, Karen Uhlenbeck.[1]
- 17 d'abril, Gironaː per primer cop les dones desfilen com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.[2]
- 3 de juliol, Illes Eòliesː El volcà Stromboli entra en erupció i causa un mort i dos ferits.[3]
Efemèrides
5 de juliol, Bakú, Azerbaidjanː La Unesco declara Patrimoni Mundiall de la Humanitat el jaciment arqueològic de Babilònia.[4]
El dia del domini públic 2019 (1 de gener) s'alliberà l'obra d'autors morts l'any 1938.
- Centenari del València
- Cinquantenari d'Apolo 11
El València Club de Futbol feu cent anys el 18 de març i, el 5 d'abril, sis-cents de la mort del sant Vicent Ferrer a Bretanya;[5] el 24 de juny, cinc-cents anys de la mort de Lucrècia Borja. El 20 de juliol feu cinquanta anys de l'arribada de la missió Apollo 11 a la Lluna. El 5 d'agost feu cent anys de la mort de Josèp Condò Sambeat i, el 9 d'agost també cent de la primera publicació del personatge de Zorro.[6] El 23 d'agost feu vint-i-cinc anys de la publicació del disc de Jeff Buckley, Grace.
Arts i arquitectura
El 19 de juliol morí César Pelli, l'arquitecte de les torres Petronas; el 5 de setembre, l'artiste plàstic multidisciplinar Francisco Toledo; el primer de novembre, la muralista Rina Lazo Wasem; el 21 del mateix mes, el videoartiste manresà Toni Serra (Abu Ali):
Abu Ali (n. 1960)
Rina Lazo (n. 1923)
- Funicular del Tibidabo
El vagons del funicular del Tibidabo del 1958 feren l'últim servici el diumenge 15 de setembre. L'artiste flamenc Panamarenko morí el 14 de desembre.
Cinema i televisió
En la 92 cerimònia dels Oscar, Bohemian Rhapsody en guanyà quatre (millor protagonista, muntatge, edició de so i mescla); altres llargmetratges multi-premiats foren Green Book (millor pel·lícula, guió original i actor secundari), Roma tres més (direcció, fotografia i llarg de parla no anglesa) i Black Panther (disseny de producció, música i vestuari); Spider-Man: Un nou univers guanyà l'Oscar al millor llarg d'animació.[7]
El 19 de juliol morí l'actor neerlandès Rutger Hauer. El 3 de setembre, el cineasta i fotògraf Peter Lindbergh, retratista de les top models de la dècada del 1990. El 4 de desembre, el realitzador basc Javier Aguirre Fernández, teòric de l'«anticine».
També s'emeté la darrera temporada de la sèrie Game of Thrones (HBO). TV3 estrenà el telefilm L'enigma Verdaguer l'11 de setembre.
Còmics
L'Splash Sagunt se celebrà entre el 22 i el 24 de març al Port de Sagunt. El 37 Comic Barcelona —fins a l'any anterior anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona— tingué lloc del 4 al 9 d'abril al recinte de la Fira de Barcelona-Montjuïc.[8]
- Cartell d'Ana Galvañ
L'11 d'abril morí el mangaka Monkey Punch, autor de la sèrie Lupin III; el 29 de maig, el dibuixant barceloní Josep M. Blanco Ibarz. Al setembre es publicà el còmic Terra Cremada; el 19 de novembre faltà la dibuixant Purita Campos.
Conflictes
El 18 d'abril, un tiroteig a Irlanda del Nord provocà la mort de la periodista Lyra McKee, especialitzada en el conflicte d'Irlanda del Nord.
- Lyra McKee (1990-2019)
- El 1 de juliol el Japó va anunciar l'enduriment de les exportacions d'alta tecnologia a Corea del Sud, que entraria en vigor tres dies després, la qual cosa va desencadenar la guerra comercial entre els dos països.[9]
- El 19 d'agost van esclatar les fortes protestes de Papua de 2019 a la Papua Occidental després que un grup d'estudiants papús fos detingut per una suposada falta de respecte a la bandera indonèsia a Surabaya.[10]
- El 26 d'octubre, el president dels EUA anuncià la mort del gihadista Abu Bakr al-Baghdadi, el qual s'autoimmolà durant una intervenció militar contra l'Estat Islàmic.
- Catàstrofes
- El 23 d'octubre es trobaren els cadàvers de trenta-nou persones són trobats en el contenidor d'un camió a Anglaterra (Incident de Grays de 2019).[11]
- El 31 d'octubre, almenys setanta-quatre persones moriren en l'incendi a un tren de passatgers de 2019 a Pakistan.
- Epidèmies
A mitjan desembre s'originà la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Wuhan, abans que el SARS-CoV-2 s'expandira fora de la Xina (la primera mort per la COVID-19 no és produí fins al gener del 2020).
Esport
Durant la temporada del 2019 de pilota valenciana, De la Vega, Félix i Nacho guanyaren la XXVIII Lliga Bankia d'Escala i Corda; Sergio, Seve i Ricardet la XXVI Lliga Bankia de Raspall; Fageca i Tomàs II la Lliga 2; Soro III el XXXIV Individual d'Escala i Corda, i Moltó el XXXIII Individual de Raspall. El primer de juny acabà el Campionat d'Anglaterra de rugbi a 15 2018-2019, guanyat de nou pels Saracens.
- Defuncions
El 5 d'agost morí el ciclista Bjorg Lambrecht en un accident durant la Volta a Polònia. El 10 d'agost morí l'ex jugador de bàsquet Chicho Sibilio; el 3 de setembre, el multicampió de biatló Halvard Hanevold; el 6 de setembre, el jugador de rugbi sud-africà Chester Williams, l'únic negre de la selecció que guanyà la Copa del Món de Rugbi de 1995.
El 8 de setembre morí l'aficionada iraniana Sahar Khodayari, que s'havia botat foc una setmana abans com a protesta per la sentència de presó en haver intentat entrar a un partit de l'Esteghlal Tehran FC, prohibit a les dones. El 4 d'octubre, la jove promesa ciclista Modest Capell morí en accident mentre entrenava. El 8 d'octubre, el pioner del submarinisme Eduard Admetlla, inventor d'escafandres i divulgador televisiu; el 22 d'octubre, l'atleta paralímpica Marieke Vervoort.
Aquest any també faltaren els ciclistes Patrick Sercu, Remig Stumpf, Albert Fritz, Ugo Colombo i Raymond Poulidor:
Martin Peters (n. 1943)
Del 7 de juny al 7 de juliol França acull la VIII Copa del Món Femenina de Futbol. La Copa del Món de Rugbi de 2019 es disputa al Japó entre el 6 de setembre i el 20 d'octubre.
Fenòmens naturals
Diumenge 6 de gener tingué lloc un eclipsi solar a l'oceà Pacífic nord.
- E. solar del 6 de gener
Lingüística i literatura
El 5 d'agost morí la Premi Nobel de Literatura Toni Morrison; l'11 d'agost, el lingüista Michael Krauss, especialitzat en les llengües natives d'Alaska i defensor de totes les llengües amenaçades; el 13 de setembre, el sociòleg i novel·liste hongarés György Konrád.
El primer d'octubre faltà Miguel León-Portilla, especialista en el nàhuatl; el 8 d'octubre, l'escriptor gallec Manuel Álvarez Torneiro; el 14 d'octubre, el crític literari Harold Bloom. El 25 d'octubre, el sociolingüiste valencià Rafael Ninyoles, expert en el conflicte lingüístic. El 29 de desembre, l'escriptor escocès Alasdair Gray, autor de Lanark.
Música
El 18 de gener es publicà un disc pòstum de Gianmaria Testa, Prezioso, amb onze cançons inèdites.[12] El 9 de febrer, Benet Casablancas i Rafael Argullol estrenaren llur òpera L'enigma di Lea al Liceu. El cantant Ozzy Osbourne hagué de cancel·lar la seva gira europea No More Tours 2 per orde mèdica, entre els quals el concert al Palau Sant Jordi previst per al 3 de març.[13] El grup alemany Rammstein actuà el primer de juny a l'RCDE Stadium.[14] Després d'un canvi d'ubicació d'Escalarre a Montmeló, el Doctor Music Festival se suspengué per la fluixa resposta del públic.[15] El grup basc La Polla Records féu una gira pels quaranta anys de la fundació que començà amb dos concerts a València (20 i 21 de setembre).[16]
- Defuncions
El 16 d'abril morí el pianista austríac Jörg Demus. El 8 de juny, el cantant Andre Matos morí d'un infart. El 6 de juliol morí el brasiler João Gilberto, creador de la bossa nova; el 16 del mateix mes, el cantautor angloafricà Johnny Clegg. El 4 de setembre, la cantant country Kylie Rae Harris morí en accident de trànsit, camí del Big Barn Dance; l'endemà, Iñigo Muguruza, exmembre dels grups Kortatu, Negu Gorriak i Joxe Ripiau, morí a conseqüència de l'esclerosi lateral amiotròfica que patia. El 8 de setembre morí el cantant melòdic alcoià Camilo Sesto; el 10 de setembre, el cantautor estatunidenc Daniel Johnston i, el 15 de setembre, el músic Ric Ocasek, membre fundador del grup The Cars. El 19 de setembre morí la mezzosoprano Irina Bogàtxova i, el 30 de setembre, la soprano dramàtica Jessye Norman. El 2 d'octubre, el compositor de bandes sonores Gueorgui Kantxeli; el 6 del mateix mes traspassà l'influent bateria anglès Ginger Baker; i les cantants de K-pop Sulli i Goo Hara. El 18 de desembre morí en un accident de trànsit el cantautor castellà d'ascendència basca Patxi Andión; el 26, el compositor i lletrista de musicals Jerry Herman.
Camilo Sesto
Irina Bogàtxova
El grup estatunidenc Greta Van Fleet actuà el 26 de novembre al Sant Jordi Club, després d'ajornar el concert previst per al 22 de febrer.[17]
Política
- Categoria principal: Eleccions del 2019
El primer de gener Àustria assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea.[18]
A Veneçuela, el 10 de gener Nicolás Maduro prengué possessió del càrrec de president electe, però l'autoproclamació de Juan Guaidó el 23 de gener desencadenà la crisi presidencial de Veneçuela de 2019. En febrer i maig hi hagué sengles referèndums a Suïssa el 2019: l'un sobre el control urbanístic, rebutjat, i els altres dos, sobre el control d'armes i la reforma del sistema de pensions, aprovat.
El 12 de febrer començà el judici al procés independentista català. Després que el Congrés espanyol tombara els pressuposts per a aquest any, el president Sánchez anuncià la dissolució dels parlaments i la convocatòria d'eleccions generals per al 28 d'abril; poc després, el president valencià avançà les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 per al mateix dia.
El 7 d'abril tingueren lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2019.[19] Als EUA, la Cambra de Representants aprovà l'Equality Act el 17 de maig, rebuda per a consideració pel Senat tres dies després.

El 30 d'abril es formalitza l'abdicació de l'emperador Akihito anunciat l'1 de desembre del 2017 pel govern japonès, marcant així la fi de l'era Heisei i l'inici de l'era Reiwa.[20]
El 26 de maig se celebraren les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019 (guanyades per Francina Armengol, del PSIB), les eleccions al Consell General d'Aran de 2019 (Paco Boya, d'Unitat d'Aran) i les eleccions municipals espanyoles de 2019.
L'ex president d'Egipte, Mohamed Mursi, encausat des del colp d'estat del 2013, morí d'un infart durant el juí.
Al primer de juliol, Romania assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea;[18] el 9 de juliol morí l'ex president argentí De la Rúa i, el 25 de juliol, el president tunisià en el càrrec, Beji Caid Essebsi. Robert Mugabe, ex president de Zimbàbue, morí el 6 de setembre a l'exili, com també l'ex president tunisià Ben Ali (19 de setembre). El 29 de setembre faltà l'ex president francés (i copríncep d'Andorra) Jaques Chirac. Durant tot el mes hi hagué les vagues climàtiques del setembre de 2019 a tot el món, per a urgir els governs a aturar l'escalfament global.
- Vetlatori de De la Rúa
- Funeral d'Essebsi
- Funeral de Lujkov
El 9 d'octubre començà la invasió turca de Rojava; el 24 d'octubre es va dur a terme l'exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos i el trasllat del cos al cementeri de Mingorrubio. Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 se celebraren diumenge 10. L'ex secretari d'estat britànic Frank Dobson morí l'11 de novembre; el 23 del mateix mes morí l'eurodiputat independent Francesc Gambús; el mateix dia començà el referèndum sobre la independència de Bougainville. El 10 de desembre morí l'ex alcalde de Moscou Iuri Lujkov.
Premis Nobel
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química |
|
Medicina o Fisiologia |
|
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Tecnologia
El 24 de gener es presentà oficialment la càmera Olympus OM-D E-M1X;[21] el 17 de novembre comercialitzarà l'Olympus E-M5 Mark III.
- L'OM-D E-M1X
Enguany moriren dos històrics cosmonautes soviètics: Sigmund Jähn i Aleksei Leónov.
Videojocs
- Categoria principal: Videojocs del 2019
El 4 de febrer es publicà el videojoc Apex Legends. El 9 de març, l'associació Arcade Vintage anuncià l'apertura del Museu del Videojoc d'Ibi, inaugurat el 15 de maig. El 19 de novembre s'obrí la plataforma de joc en línia Google Stadia.
- Chernobylite
- Control
- Dying Light 2
- Games Developers Conference
- Meg Jayanth
- Cassie McQuater
- Siobhan Reddy
- Resident Evil 2 (E3)
- Stadia en el Gamescom
- Summer Game Show
- Taipei Game Show
- World War 3
Naiximents
Necrològiques
- Categoria principal: Morts el 2019
Entre les morts destacadades del 2019 hi ha la de l'actor Martí Galindo, la filòloga palmesana Aina Moll, la supervivent dels nazis Neus Català i l'ex president de l'IEC Salvador Giner; en l'àmbit internacional, l'actor Seymour Cassel; els aristòcrates Cristina dels Països Baixos, Dina de Jordània, Enric d'Orleans i Joan de Luxemburg; la cineasta Agnès Varda; l'alcalde de Gdańsk, Paweł Adamowicz, apunyalat en públic; el nacionaliste basc Xabier Arzalluz; el cantautor Alberto Cortez, els compositors Michel Legrand i André Previn; i els premis Nobel Sydney Brenner, David Thouless.
- Països Catalans
- 15 de gener - Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (n. 1927).[22]
- 10 de febrer - Palma: Aina Moll i Marquès, filòloga menorquina, figura central de la cultura i la normalització del català a les Balears i Catalunya (n. 1930).[23]
- 8 de març - Barcelona, Barcelonèsː Jaume Muxart i Domènech, pintor català (n. 1922).[24]
- 17 de març - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (n. 1965).[25]
- 21 de març - Ribesaltesː Joan Abelanet, arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals (n. 1925).[26]
- 24 de març - Barcelona: Aurora Gassó, pintora catalana (n. 1928).[27][28]
- 13 d'abril - els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica (n. 1915).[29]
- 22 de maig, Barcelona: Eduard Punset i Casals, advocat, economista i divulgador científic català (n. 1936).[30]
- 14 de juny - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940).[31]
- 18 de juny -
- València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).[32]
- Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica, autora teatral i assagista (n. 1941).[33]
- 10 de juliol, Reusː Maria Cabré de Calderó, poetessa catalana (n.1919).[34]
- 11 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana (n. 1928).[35]
- 27 d'agost - Tolosa de Llenguadoc: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del Camp de Ravensbrück (n. 1925).[36]
- 29 d'agost - Sant Cugat del Vallès: Maria Dolors Renau i Manén, psicòloga, pedagoga i política catalana (n. 1936).[37]
- 1 de setembre - Reus: Maria Àngels Ollé, pedagoga, escriptora i professora universitària catalana.[38]
- 15 de setembre - Blanes, la Selva: Montserrat Soliva Torrentó, química catalana (n. 1943).[39]
- 25 de setembre - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya.[40]
- 9 d'octubre, Badalona: Consol Villaubí i Pons, ballarina i coreògrafa catalana (n. 1932).[41]
- 20 de novembre - Barcelonaː Purita Campos, dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana (n. 1937).[42]
- 23 de novembre - Cercedilla: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana (n. 1925).[43]
- 28 de desembre - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (n. 1928).[44]
- Resta del món
- 17 de gener - Hobe Sound, Florida: Mary Oliver, poeta estatunidenca (n. 1935).[45]
- 26 de gener - Inning am Ammersee, Baviera: Wilma Lipp, soprano austríaca (n. 1925).[46]
- 28 de gener - Londres: artista estatunidenca, dedicada a la instal·lacions, vídeo, performances... (n. 1940).[47]
- 1 de febrer - Berlínː Ursula Karusseit, actriu alemanya (n. 1939).[48]
- 12 de febrer - Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani (n. 1962).[49]
- 13 de febrer - Romaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (n. 1941).[50]
- 13 de març - Berlín: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (n. 1961).[51]
- 16 de març - Trémévenː Yann-Fañch Kemener, cantant tradicional bretó (n. 1957).[52]
- 24 de març - Blantyre, Malawi: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (n. 1931).[53]
- 14 d'abril - Estocolm: Bibi Andersson, actriu de teatre i de cinema sueca (n. 1935).[54]
- 16 d'abril - Viena: Jörg Demus, pianista austríac (n. 1928).[55]
- 18 d'abril - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[56]
- 13 de maig - Carmel Valley Village, Califòrnia: Doris Day, estrella de Hollywood dels anys 50 i 60 (n. 1922).[57]
- 18 de maig - Madridː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (n. 1931).[58]
- 3 de juny - Portoː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (n. 1922).[59]
- 9 de juny - Montevideo, Uruguaiː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (n. 1922).[60]
- 15 de juny - Vancouverː Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (n. 1937).[61]
- 16 de juny - Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).[62]
- 9 de juliol - Dallas, Texas (EUA): Ross Perot, multimilionari estatunidenc, conegut per haver-se presentat com a candidat independent a les eleccions presidencials estatunidenques (n. 1930).[63]
- 17 de juliol - Roma: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, novel·lista italià creador del comissari Montalbano (n.1925).[64]
- 19 de juliol - Balatonalmádi, Hongriaː Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (m. 1929).[65]
- 22 de juliol:
- Hamburg: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (n. 1940).[66]
- Pequín (Xina): Li Peng, polític xinès, responsable de la repressió contra les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 (n. 1928).[67]
- 3 d'agost - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (n. 1938).[68]
- 5 d'agost - Nova York: Toni Morrison, escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (n. 1931).[69]
- 31 d'agost - Oberhausenː Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro.[70]
- 14 de setembre - Londresː Jean Heywood, actriu anglesa (n. 1921).[71]
- 30 de setembre - Nova York (EUA): Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca (n. 1945).[72]
- 4 d'octubre - Los Angeles: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (n. 1935).[73]
- 17 d'octubre - L'Havana (Cuba): Alicia Alonso, ballarina i coreògrafa de dansa clàssica (n. 1920).[74]
- 22 d'octubre - Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (n. 1927).[75]
- 2 de novembre - Genolier, Suïssa: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (n. 1939).[76]
- 7 de novembre - Madrid: Margarita Salas Falgueras, bioquímica espanyola (n. 1938).[77]
- 20 de novembre, Little Rockː Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (n. 1931).[78]
- 5 de desembre, L'Havana (Cuba): Faure Chomón, comandant de la Rebolució cubana (n. 1929).[79]
- 9 de desembre - Djursholm, Suèciaː Marie Fredriksson, cantant. Membre del duo Roxette (n. 1958).[80]
- 13 de desembre - Darmstadt, Alemanya: Gudrun Zapf von Hesse, tipògrafa alemanya.[81]
- 14 de desembre - París: Anna Karina, actriu, directora, escriptora i cantant francesa d'origen danès (n. 1940).[82]
- 18 de desembre - París (França)ː Claudine Auger, actriu francesa (n.1941).[83]
Francisca Aguirre
A. Balaguer
Domènech i Fargas
Montserrat Minobis
Aina Moll
Michael Atiyah
Peter Hamm
- Sigmund Jähn
Yann-Fañch K.
Iuri Lujkov
Peter Mayhew
André Previn
- Gregory Pyle
Agnès Varda
Alba Zaluar (n. 1942)
Faure Chomón
2019 en la ficció
L'argument del manga Akira i la seua adaptació a l'anime està ambientat en un 2019 post-apocalíptic. La distopia de la pel·lícula Perseguit (1987) està ambientada entre 2017 i 2019, com també l'utopia de L'illa (2005). La història de Blade Runner (1982) transcorre en novembre del 2019. L'episodi pilot de la sèrie d'animació Batman Beyond transcorre en 2019, vint anys abans dels esdeveniments posteriors. El videojoc de carreres OutRun 2019 (1993) i la novel·la visual Robotics;Notes (2012) també situen l'acció el 2019.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.