Alfred Bruneau

Alfred Bruneau (París, 3 de març de 1857 - París, 15 de juny de 1934) fou un compositor i musicòleg francès, que va tenir un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa.

Alfred Bruneau

(1923)
Biografia
Naixement	(fr) Louis Charles Bonaventure Alfred Bruneau 3 març 1857 antic 5è districte de París (França)
Mort	15 juny 1934 (77 anys) París
Sepultura	Cementiri des Batignolles
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, musicòleg, director o directora d'orquestra, crític musical
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1925–1934)
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Auguste Franchomme
Instrument	Violoncel
Obra
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 1432]
Cronologia
juny 1934	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis
Comandant de la Legió d'Honor  Premi de Roma

En la seva joventut, va estudiar violoncel al Conservatori de París amb Jules Massenet,^[1] i va tocar a l'orquestra de Jules Pasdeloup. Aviat va començar a compondre i va escriure una cantata, Genevieve de Paris.

Va ser un gran admirador de la pianista catalana Mercedes de Rigalt a la qual animà en la seva estada quasi permanent de la pianista a París.

El compositor, escriptor i crític musical Arthur Hervey (1855-1922) va escriure el 1907 una extensa biografia vers Alfred Bruneau.^[2]

Obres

Va compondre moltes òperes sobre texts del seu amic Émile Zola, amic seu, d'orientació naturalista o realista:

• Kérim (1887)
• Le Rêve (1891)
• L'Attaque du moulin (1893)
• Messidor (1897)
• L'Ouragan (1901)
• Lazare (1905)
• Naïs Micoulin (1907).

Va compondre també un ballet (Les Bacchantes, 1912), una Ouverture Héroïque (1883), poemes simfònics (La belle au bois dormant, 1886), un Rèquiem amb orquestra i orgue, entre d'altres. Va treballar com a crític musical en diversos diaris i va publicar alguns estudis (Musique de Russie et musique de France, 1903; La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré, 1921) i un llibre sobre Zola À l'ombre d'un gran coeur. També va escriure dos cicles de cançons, Lieds de France i Chansons à danser.^[3][4]