Amadeu I d'Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.
Remove ads
Orígens familiars
Tercer fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, [2] era net del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana per via paterna, mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.
Regnat
Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Finalment, el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, de manera que va succeir Isabel II.[3]
La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Era fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. A la fi fou, després de moltes discussions, elegit el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.
Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va morir assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.
Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873, i va tornar a Itàlia, on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva partida es va proclamar la Primera República Espanyola.
Remove ads
Descendència
Del primer matrimoni, amb Maria Victòria dal Pozzo, va tenir tres fills: [2]
- Manuel Filibert (Gènova, 1869 - Torí, 1931)
- Víctor Manuel (Torí, 1870 - Brussel·les, 1946)
- Lluís Amadeu (Madrid, 1873 - Torí, 1933)
Del segon matrimoni, amb Maria Letícia Bonaparte, va tenir un fill: [2]
Títols i successors
- A desembre del 1872: Don Amadeo I, por la gracia de Dios y la voluntad nacional Rey de España.[4]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads