Amadeu I d'Espanya

From Wikipedia, the free encyclopedia

Amadeu I d'Espanya
Remove ads

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Orígens familiars

Tercer fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, [2] era net del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana per via paterna, mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

Regnat

Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Finalment, el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, de manera que va succeir Isabel II.[3]

La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Era fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. A la fi fou, després de moltes discussions, elegit el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va morir assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873, i va tornar a Itàlia, on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva partida es va proclamar la Primera República Espanyola.

Remove ads

Descendència

Del primer matrimoni, amb Maria Victòria dal Pozzo, va tenir tres fills: [2]

Del segon matrimoni, amb Maria Letícia Bonaparte, va tenir un fill: [2]

  • Humbert (Torí, 1889 - Crespano del Grappa, 1918)

Títols i successors

Més informació Títols constitucionals, Títols ...
Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads