Amanda Jones

Amanda Jones (Amanda Theodocia o Theodosia Jones, 19 d'octubre de 1835, barri d'East Bloomfield, comtat d'Ontario, Estat de Nova York - 31 de març de 1914, Brooklyn, Nova York) fou una poetessa estatunidenca i inventora, professora i activista pels drets de les dones, coneguda per la invenció d'un mètode de buit per a l'envasat alimentari, després anomenat «mètode Jones».^[1][2][3][4]

Amanda Jones

(1879)
Biografia
Naixement	19 octubre 1835 East Bloomfield (Nova York)
Mort	31 març 1914 (78 anys) Brooklyn (Nova York)
Causa de mort	grip
Sepultura	Cleveland
Activitat
Ocupació	escriptora, poetessa, inventora

Biografia

Jones era filla de Henry i Mary Alma (Mott) Jones. Era la quarta de dotze germans. En deixar l'escola a l'edat de quinze anys, va començar a treballar com a professora. Més tard, es va donar a conèixer com a escriptora de cançons de guerra a la guerra civil americana i com a poetessa.^[1][5][6]

Fou innovadora en el camp de la tecnologia aplicada a la conservació segura d'aliments humits, líquids, secs o deshidratats enllaunats, i també en l'ús de l'oli com a combustible.^[1]

Com a poetessa va publicar diverses col·leccions de poemes, entre els quals Ulah: And Other Poems (1861) A Prairie Idyl, and Other Poems (1882) Rubáiyát of Solomon, and Other Poems (1905) i Poems, 1854–1906 (1906). La seva obra més important és el poema èpic Ulah: An Indian legend versified.^[1][6][7]

Influència de l'espiritualisme

Sota la influència dels escrits de Thomas Dick i el moviment espiritualista, Jones es va convertir a l'espiritisme en 1854 i creia ser una mèdium. El 1869, en la creença que els esperits la volien allà, es va traslladar a Chicago, on va escriure per a una sèrie de publicacions periòdiques, incloent Western Rural, Universe, Interior i Bright Sides.

Patents i invencions (1872–1880)

El 1872, Jones va desenvolupar un procés d'envasat al buit per conservar els aliments, amb l'ajuda del professor Leroy C. Cooley d'Albany, que era el cunyat de la seva germana Emily. A l'any següent va obtenir cinc patents en relació amb el seu procés; de dues de les quals n'era l'única inventora. Es va referir a aquest mètode com Air exhaustion coupled with fluid substitution (Esgotament de l'aire al costat de la substitució de fluids).També va desenvolupar una altra invenció, un cremador d'oli, que es va patentar el 1880. No obstant això, els seus intents d'establir negocis basats en aquestes invencions no van tenir èxit; va tornar a escriure i va publicar A Prairie Idyll el 1882.^[1][8]

Defensora dels drets de les dones

Defensà els drets de les dones i el sufragi femení. Al 1890 va fundar a Chicago una empresa d'envasament i conserves, la Women's Canning and Preserving Company, per a la qual només contractà dones –oficials i empleades– i també ho eren les accionistes, amb la intenció que l'empresa fos també «una escola de capacitació empresarial per a dones treballadores». Així, la idea era que cap home «no votarà les nostres accions, realitzarà transaccions comercials, conservarà els nostres llibres, es pronunciarà sobre els salaris de les dones...».^[1]