Anatasa

L'anatasa és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del grec anatasis (estirat). Correspon a la forma de cristal·lització octaèdrica de l'òxid de titani(IV) o diòxid de titani (TiO₂), motiu pel qual també és coneguda com a octaedrita. És una de les cinc maneres en què es pot trobar aquest òxid. És un mineral polimorf de l'akaogiïta, la brookita, el rútil i la riesita.

Anatasa
St Christophe-en-Oisans, França, dipòsit topotipo
Fórmula química	TiO₂
Epònim	Extensió
Nom IUPAC	diòxid de titani; òxid de titani(IV)
Localitat tipus	Sant Cristòu
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.05
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	piramidal (cristalls tenen forma de piràmides), tabular
Estructura cristal·lina	a = 3.7845 Å, c = 9.5143 Å; Z = 4
Grup puntual	tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal Grup espacial I41/amd
Massa molar	79.88
Color	blau, blau fosc, groc, vermell, marró a negre
Macles	rar a {112}
Exfoliació	perfecta a [001] i [011]
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	adamantina, grassa, semimetàl·lica
Color de la ratlla	blanc groguenca pàl·lida
Diafanitat	transparent a gairebé opaca
Gravetat específica	3,79 a 3,97
Densitat	3,8 a 3,9
Propietats òptiques	uniaxial (-), anòmalament biaxial en cristalls de colors intensos
Índex de refracció	nω = 2.561, nε = 2.488
Birefringència	δ = 0.073
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Ant
Referències	[1][2][3]

Propietats

L'anatasa pot tenir colors molt variats, que van des del marró groguenc fins a l'anyil i negre. La seva ratlla és clara, de color blanc o blanc-groguenc. Com a principals impureses pot contenir ferro, estany, vanadi i niobi. És insoluble en àcids, per la qual cosa es pot netejar amb àcids diluïts. És infusible i quan s'escalfa per sobre de 915 °C es transforma en rútil (una altra forma mineral de TiO₂), el que comporta un augment de la seva densitat fins a 4,1 g/cm³.

Estructura cristal·lina de l'anatasa

Cristal·litza en el sistema tetragonal. Encara que el grau de simetria sigui el mateix que pel rútil, no hi ha cap relació entre els angles interfacials dels dos minerals, excepte a la zona del prisma. La piràmide habitual de l'anatasa, paral·lela a les cares que tenen exfoliació perfecta, presenta un angle sobre la vora polar de 82° 9′, molt més gran que el corresponent angle del rútil (56° 52½'). L'anatasa presenta dos tipus d'hàbits cristal·lins. El més comú consisteix en dobles piràmides agudes simples i brillantor acerada. El segon tipus es caracteritza per l'existència de nombroses cares piramidals, acostumant a ser més planes i de vegades prismàtiques. Aquests cristalls tenen un aspecte molt similar als de xenotima i, de fet, durant molt de temps es va pensar que pertanyien a aquesta espècie.

Formació i jaciments

En general l'anatasa és un mineral secundari, provinent d'altres minerals portadors de titani. Es pot trobar en filons alpins, en roques ígnies i metamòrfiques, així com en pegmatites. De la mateixa manera, és un mineral detrític comú. Entre els principals jaciments cal destacar els existents als Alps, a la vall de Binn (Suïssa) i en el Rauris (Àustria). També hi ha diversos dipòsits en l'estat de Mines Gerais (Brasil). Els cristalls similars als de la xenotima abunden a Bourg-d'Oisans (Rhône-Alpes, França), jaciment tipus de l'anatasa, on es troben associats a cristall de roca, feldespat i axinita en esquerdes de granits i miques-esquistos.

Als territoris de parla catalana se n'ha trobar a la província de Lleida, concretament a les localitats deVielha e Mijaran (Vall d'Aran), Espot (Pallars Sobirà) i, més recentment, a Arsèguel (Alt Urgell).^[4] També a Catalunya se'n troba a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona). A la Catalunya Nord trobem anatasa a Corneilla-la-Rivière, a Port-Barcarès (Le Barcarès), a Saint-Féliu-d'Avall, a Santa Maria la Mar i a Torrelles de la Salanca.^[1]