Andy Irvine

'Andrew Robertson "Andy" Irvine MBE (Edimburg, 16 de setembre de 1951) és un ex-jugador de rugbi escocès i ex-president de la Unió Escocesa de Rugbi. Al llarg de la seva carrera va disputar 50 partits amb la selecció escocesa, amb la que va anotar 250 punts.^[1][2]

Andy Irvine

Biografia
Naixement	16 setembre 1951 (74 anys) Edimburg (Escòcia)
Residència	Edimburg
Formació	Universitat d'Edimburg George Heriot's School
Alçada	178 cm
Pes	80 kg
Activitat
Ocupació	jugador de rugbi a 15
Activitat	1970 - 1982
Nacionalitat esportiva	Escòcia
Esport	rugbi a 15
Posició a l'equip	Darrer
Trajectòria   Equip – Barbarians 1972–1982 Escòcia (273) 1974–1980 British and Irish Lions
Premis
Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic

Biografia

Irvine va néixer a Edimburg el 16 de setembre de 1951, i fou educar a la George Heriot's School de la capital escocesa. Posteriorment estudiaria a la Universitat d'Edimburg. Després de graduar-se va seguir la carrera de topografia noliejat. També va treballar a Jones Lang LaSalle.^[3]

En un principi Andy Irvine va jugar amb el Heriot's Rugby Club.^[1] Com a darrere, Irvine va disputar un total de 51 partits amb la selecció escocesa entre els anys 1972 i 1982, en els quals va aconseguir anotar deu assaigs.^[1] La seva primera participació amb Escòcia fou el desembre de 1972 contra Nova Zelanda.^[1]

També fou convocat per jugar amb els British and Irish Lions els anys 1974, 1977 i 1980, a més de amb els Barbarians, per disputar una gira el 1976. En la gira realitzada el 1974 amb els Lions, a Sud-àfrica, Irvine va adoptar moltes de les tàctiques utilitzades per la selecció sud-africana, tot i que JPR Williams fou el titular en aquells partits, limitant la participació d'Irvine en només dos partits.^[2][1]

Irvine competeix amb Gavin Hastings pel títol de millor darrere de la història d'Escòcia, gràcies a les seves arrancades des de la part posterior de la marca.^[4] Moltes enquestes han mostrat a Irvine com el millor jugador escocès de tots els temps , i generalment és considerat com un dels millors, si no el millor, darrere atacant de la seva època.^[5] La seva presència a la línia sovint distreia als defenses fins i tot quan no tenia la possessió.^[6]

Fou un dels inductors del Saló de la Fama Escocès dels Esports, així com del Saló de la Fama del Rugbi Internacional.^[5]

Irvine es va convertí en president de la Unió Escocesa de Rugbi el 2005.^[7] Posteriorment va anunciar la seva intenció de no mantenir-se en el càrrec per una nova legislatura el març del 2006.^[8]

Irvine és també el director de la Fundació Bill McLaren, juntament amb John Rutherford.^[9]

Bibliografia

• Bath, Richard (ed.) The Complete Book of Rugby (Seven Oaks Ltd, 1997 ISBN 1-86200-013-1)
• Massie, Allan A Portrait of Scottish Rugby (Polygon, Edinburgh; ISBN 0-904919-84-6)