Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic,^[1] va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al segle ix pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits. Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves i va servir de base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba en el Codex Suprasliensis.

Antic eslau

Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ‎
Tipus	llengua morta, llengua antiga i llengua extinta
Ús
Autòcton de	eslaus, Europa de l'Est i Europa del Sud
Estat	Rus de Kíev, Bulgària, Gran Moràvia i Primer Imperi Búlgar
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic arcaic i glagolític
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable