Antonio Dal Masetto
escriptor italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Antonio Dal Masetto (Intra, frazione de Verbania, 14 de febrer de 1938 - Buenos Aires, 2 de novembre de 2015)[1] va ser un escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
El 1948, quan Dal Masetto tenia 10 anys, el seu pare va migrar sol a l'Argentina i es va establir a la població de Saltoo (nord-oest de la província de Buenos Aires) per treballar en la carnisseria d'un germà.[2] Dos anys després va viatjar la resta de la família.[2] A Saltoo, Dal Masetto va aprendre el castellà llegint llibres a la biblioteca del poble. Durant la seva joventut va treballar com a paleta, gelater, empleat públic, venedor ambulant, pintor, així com en la carnisseria del seu pare.[2]
Als 18 anys va marxar de la seva llar i es va instal·lar a la ciutat de Buenos Aires.[3] El seu primer llibre de contes, Lacre, va merèixer el 1964 un esment en el premi Casa de les Amèriques, a l'Havana (Cuba).[3] Aquell mateix any es va casar amb María Di Silvio. Al 1965 es van mudar a Bariloche, on Dal Masetto es va guanyar la vida pintant parets. El 30 de juny de 1965 va néixer el seu primer fill, Marcos Dal Masetto.[4]
Dal Masetto es va separar de la seva primera esposa i al 1969 va tornar a Buenos Aires. Aquell any (1969), l'editorial Carlos Pérez Editor va publicar la seva primera novel·la, Siete de oro. Es va casar en segones noces amb Graciela Marmone, i el 19 de juny de 1976 va néixer la seva segona filla, Daniela Dal Masetto.
La immigració era un dels seus temes principals en les seves novel·les, com Oscuramente fuerte es la vida[4] o La tierra incomparable (premi Biblioteca del Sud 1994). Des de finals dels anys vuitanta va ser col·laborador del diari Página/12[3] (de Buenos Aires).
Dues de les seves novel·les han estat portades al cinema: Hay unos tipos abajo (1985) pels directors argentins Emilio Alfaro i Rafael Filipelli (Dal Masetto va coescriure el guió) i Siempre es difícil volver a casa (1992) pel també argentí Jorge Polaco.[4] Va morir a Buenos Aires el 2 de novembre de 2015, als 77 anys.[1]
Remove ads
Obres
- Conte
- Lacre, 1964,
- Ni perros ni gatos, 1987
- Reventando corbatas, 1988
- Gente del bajo, 1995
- El padre y otras historias, 2002
- Señores más señoras, 2006
- Novel·la
- Siete de oro, 1963; edició definitiva, 1991
- El ojo de la perdiz, 1980
- Fuego a discreción, 1983; edició definitiva, 1991
- Siempre es difícil volver a casa, 1985
- Oscuramente fuerte es la vida, 1990[5]
- Amores, 1991, amb il·lustracions de Luis Pollini
- La tierra incomparable, 1994
- Demasiado cerca desaparece, 1997
- Hay unos tipos abajo, 1998[3]
- Bosque, 2001
- Tres genias en la magnolia, 2004
- Sacrificios en días santos, 2008
- La culpa´´, 2010
- Cita en el lago Maggiore, 2011
- Imitación de la fábula, 2014
- No ficció
- Crónicas argentinas, 2003
- Altres
- Las novelas de Ágata: Oscuramente fuerte es la vida; La tierra incomparable, 2010
- Textos en volums col·lectius
- Cuentos en familia, 2005
- Cuentos de aprendizaje, 2007
- Y el fútbol contó un cuento, 2007 (Alejandro Apo, ed.)
- La Biblia: según veinticino escritores argentinos, 2009
Remove ads
Premis
- Esment Premi Casa de les Amèriques 1964 per Lacre
- Segon Premi Municipal (Buenos Aires) 1983 per Fuego a discreción
- Segon Premi Municipal (Buenos Aires) 1987 per Ni perros ni gatos
- Primer Premi Municipal (Buenos Aires) 1990 per Oscuramente fuerte es la vida
- Premi Planeta Biblioteca del Sud 1994 per La tierra incomparable[3]
- Premi Konex de Platí 2014 en la disciplina "Novel·la: Període 2011-2013"
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads