Antonio Núñez Celda

Pilotari professional valencià (1969-2013) From Wikipedia, the free encyclopedia

Antonio Núñez Celda
Remove ads

Antonio Núñez Celda (Quart de Poblet, 27 d'agost de 1969 - Requena, 12 de maig de 2013) va ser un pilotaire professional valencià en les modalitats d'escala i corda i de frontó,[1] sempre en la posició de rest: guanyador dos voltes del Circuit Bancaixa, entre altres trofeus, va ser molt lloat per la seua tècnica en el rebot i l'ús de la mà dreta malgrat ser esquerrer, per la qual cosa el multicampió Álvaro de Faura (esquerrà també) el considerava l'adversari ideal.[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Biografia

Núñez es formà en el Club de Pilota de Quart de Poblet com a jugador de pilota basca,[3] per la qual cosa destacava en l'especialitat de frontó valencià,[4] de la qual fou subcampió individual en 1988; també guanyà un Trofeu el Corte Inglés de galotxa amb el Club de Pilota de Beniparrell abans de fer-se escalater professional, als dèneu anys.[5]

La seua estrena de blanc tingué lloc l'any 1987 al trinquet de Pelayo, encara en l'època del Genovés —al qual guanyà en una partida destacada de frontó a Toixa–,[6] Pigat II o els germans Sarasol, contra els quals perdé la final del VII Circuit Bancaixa en 1998.[7] Per la seua especialització en frontó, Núñez va disputar moltes partides d'exhibició d'eixa modalitat, algunes de les quals contra pilotaris bascs: l'any 1999 jugà al frontó de Natzaret (València) amb Cervera d'Alaquàs contra Dani i Alberdi, i amb Puchol de Vinalesa contra Auskin i Capellán.[8]

Més avant, l'any 2001 va disputar la final del Trofeu Individual Bancaixa contra Álvaro en un duel molt igualat, per la seua condició d'esquerrans.[9] L'ajuntament de Quart de Poblet, que ja l'havia nomenat «esportiste de l'any» en 1990, l'homenatjà de nou l'any 2003, només guanyar el XII Circuit Bancaixa (junt amb Fèlix de Gandia i Jesús de Silla).[10]

En 2006 s'enfrontà junt amb Pasqual de la Pobla a dos frontonistes cubans, Lemay i Waltary Agustí (est últim llogat especialment per al X Open Ciutat de València): Núñez i el seu mitger guanyaren 41 per 15.[cal citació] El 2007 guanyà el XVI Bancaixa a Pelayo, amb Melchor de Benavites i Tino, contra Mezquita de Vila-real, Sarasol II i Oñate II.

L'any següent participà en sengles homenatges a Mezquita[11] i Voro de Montserrat,[12] ambdós acabats de retirar. L'any 2010 hagué de ser substituït pel novençà Puchol II en el V Trofeu Ciutat de Llíria;[13] el mateix any jugà una partida d'exhibició al trinquet de París.[14]

L'any 2011 disputà les finals del Circuit Bancaixa 10/11 (amb Tato i Santi, contra Miguel i Dani) i del VI Trofeu President de la Diputació de València de frontó (en parella amb Montesa del Puig, contra Álvaro i Puchol II),[15] però el darrer campionat que aconseguí va ser el VI Trofeu Universitat de València, junt amb Nacho de Beniparrell i Solaz.[16] L'última competició en què s'anuncià fou el VII Trofeu de Frontó Diputació de València,[17] en parella amb Fageca (el qual va ser substituït en l'última partida per Alejandro).[18]

Després d'eixe campionat i abans del començament del Circuit Bancaixa 12/13, Núñez es retirà com a professional de ValNet alhora que Adrián de Sueca, amb la intenció que seguira disputant partides del dia; el lloc d'ambdues figures en l'escala i corda professional passà a ser ocupat pels jóvens Fageca i Puchol II.[19]

Núñez va aparéixer mort el 13 de maig de 2013 a una casa de camp de Requena propietat dels seus pares: segons els testimonis, feia temps que no acceptava cridades telefòniques i l'última volta que algú el va vore amb vida va dir «No tinc ganes de parlar».[20] Fou soterrat el 14 de maig al poble on s'havia casat, Moncofa,[21] on l'estiu anterior encara havia jugat una partida benèfica de llargues; al soterrar van acudir moltes personalitats del món de la pilota.[22]

Remove ads

Palmarés

Més informació #, competició ...
Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads