Trofeu de Frontó Enerhi

El Trofeu de Frontó Enerhi —anomenat fins 2021 Trofeu President de la Diputació de València— és un torneig de frontó valencià organitzat per la Fundació per la Pilota Valenciana amb el patrocini de l'empresa Enerhi; a l'origen, l'organitzà l'empresa de pilota ValNet, substituïda per la FUndació i sempre amb el suport de la Diputació de València, la qual donà nom al torneig durant les setze primeres edicions.^[1]

Trofeu de Frontó Enerhi

Finalistes de 2017: Pasqual, Pere Roc II, Roberto i Puchol II.
Tipus	competició esportiva
Esport	pilota valenciana
Lloc  i  dates
Vigència	2006 –
Competició
Primer lloc	Pere Roc II (2022)

El sistema de competició és de 6 parelles, cadascuna representant un ajuntament, jugant-se la classificació a la final en 2 semifinals a partida única.

L'any 2019, De la Vega revalidà el títol a casa junt amb Adrián de Museros en véncer 41 per 34 a Pere Roc i Alejandro: encara que els últims dominaren al començament de la partida, conforme Adrián entrà en el joc mentre De la Vega suportava el pes, els rojos guanyaren avantatge en respondre millor davant la improvisació dels atacs contraris que els blaus; esta fou l'última participació d'Adrián (llavors amb quaranta-tres anys) en el campionat.^[2]

Història

Álvaro de Faura és qui més finals ha jugat i ha guanyat (cinc victòries de huit disputades), igualat amb Puchol II (cinc de cinc, una en parella amb Álvaro) i seguit per Montesa (quatre de sis), De la Vega (quatre de sis) i Genovés II (dos de sis):

Històric^[3]

#	A.	Campions	Res.	Subcampions	Frontó
17	2022	Pere Roc II i Àlex de Paterna[4]	41—?	De la Vega i Guillermo	Almussafes
16	2021	De la Vega i Adrián de Quart[5]	41—24	José Salvador i Àlex de Paterna	Almussafes
15	2020	De la Vega i Bueno	41—29	Genovés II i Alejandro	Almussafes
14	2019	De la Vega i Adrián II	41—34	Pere Roc II i Alejandro	Almussafes
13	2018	De la Vega i Carlos M.	41—15	Genovés II i Adrián II	Almussafes
12	2017	Puchol II i Roberto	41—34	Pere Roc II i Pasqual II[6]	Almussafes
11	2016	Puchol II i Lemay		De la Vega i Pasqual
10	2015	Fageca i Montesa		Adrián III i Àlex
9	2014	Puchol II i Àlex		Álvaro i Montesa
8	2013	Álvaro i Santi		Adrián II i Herrera
7	2012	Puchol II i Montesa	17—11	Álvaro i Jesús[7]	el Puig
6	2011	Álvaro i Puchol II	41—27	Núñez i Montesa	el Puig
5	2010	Genovés II i Montesa	41—37	Núñez i Raül II	el Puig
4	2009	Genovés II i Montesa	41—34	Álvaro i Espinol	el Puig
3	2008	Álvaro i Fageca	41—36	Genovés II i Espinola	el Puig
2	2007	Álvaro i Espinola	41—37	Genovés II i Raül II	Albal
1	2006	Álvaro i Espinola	41—15	Cervera i Lemay	Toixa