Aragonès ribagorçà

L'aragonès ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la ribargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i l'extrem nord del Cinca Mitjà (província d'Osca, Aragó).

No s'ha de confondre amb Dialecte ribagorçà.

Aragonès ribagorçà

Tipus	dialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental

El ribagorçà es tracta des d'un punt de vista geogràfic d'una parla de transició dins de l'aragonès però amb influència del català. La frontera entre tots dos es troba en el riu Isàvena, continuant al sud amb el riu Èssera.

Característiques

Fonètica

• Palatalització de la l- inicial llatina:
  • llobo, llugá.
• Palatalització de la l en els grups llatins pl-, cl-, fl-, gl-, bl-:
  • flló, cllau, pllegá(r).
• Pèrdua de la r final, que afecta també a la -r final dels infinitius:
  • flló, llugá, pllegá(r).
• Persisteix en molts casos la -m- que en castellà han donat -mbr-, que comença a estar present en aragonès escrit medieval.
  • HOMINE > homne > home.
  • FAMEN > fame.
  • VIMEN > vime.
  • LEGUMEN > llegume.
  • NOMEN > nom.
  • LUMEN > llum.
  • EXAMEN > ixamen.
• No obstant això també és possible trobar casos de -mbr-
  • bimbre, costumbre, ixambre, llumbre.

Morfologia

• Articles: el, e(l)s, la, las.
• Verbs:
  • Morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m o -n:
    • nusaltros cantam o nusatros cantán (en aragonès general no existeix la -m final).
  • Gerundis acaben en -án, -én, -ín:
    • cantán, metén, partín
  • Passat perfecte perifràstic com en català amb el verb anar:
    • el ba cantá(r) en lloc de el cantó (en castellà) i ell va cantar (en català)
  • Algunes formes verbals foranes a l'aragonès sobretot a la Baixa Ribagorça:
    • yeba/eba en lloc de yera.
    • tu es y él e en lloc de tu yes y él ye.

Hi ha verbs en conjugacions diferents respecte a l'aragonès general. Per exemple el verb voler (querer en castellà) correspon al ribagorçà querir.^[1][2]

Sintaxi

Combinacions de pronoms febles de datiu i acusatiu de tipus català, amb un ordre coincident també amb el francès (els lui):

• lo + li > lo-i 
• los+ li > los-i
• la + li > la-i 
• las+ lis > las-i

Subdialectes

El dialecte ribagorçà pot subdividir-se en:

• Benasquès, Alt-Ribagorçà
• Mig-Ribagorçà, campés
• Baix-Ribagorçà
  • Grausí
  • Estadellà
  • Aragonès de Fonz

Quadre de diferències entre els subdialectes:

	Baix-Ribagorçà		Mig-Ribagorçà	Benasquès Alt-Ribagorçà
	Estadella, 1888	Graus, 1910	Campo, 1950	Bissaürri-Renau, 1950	Benasc, 1975
Diminutiu -et	-é	-é, a veces -et	-et, a veces -é	-et	-et
Diminutiu -iello	-illo	-illo	-illo	-iello	-iello
Article	El, los, la, las	El, los, la, las	El, es, la, las	El, y(l)s, la, las	El, els, la, les
Casos de no diptongació	Pocos	Pocos	Algunos	Algunos	Muchos
Desinència de 1ª persona plural	-n	-n	-m	-m pero a veces -n	-m
Desinència de 2ª persona plural	-z	-z	-z	-ts	-ts
Fonema /z/ o /s/	/z/	/z/	/z/	/s/	/s/
Formes del verb estar	E, eba	E, eba	Ye, eba	Ye, yeba	Ye, yera
Infinitius en -re	No hay	No hay	No hay	Binre, beure	Binre, beure
Participis	-au, -iu	-au, -iu	-au, -iu	-au, -eu, -iu	-au, -eu, -iu
Plurals femenins	-as	-as	-as	-as	-es
Pronom de 1ª persona plural	Nusatros	Nusatros	Nusotros	Nusaltros	Nusaltros