Archie Alexander
matemàtic i enginyer estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Archie Alexander (Ottumwa, 14 de maig de 1888 - Des Moines, 4 de gener de 1958) va ser un enginyer estatunidenc, amb força èxit la primera meitat del segle XX malgrat ser negre.
Remove ads
Vida i Obra
Alexander va néixer en una família negra en una vila humil en la que els negres eren una absoluta minoria (menys de 500 sobre 14.000 habitants).[1] Malgrat els seus orígens, va aconseguir superar tots els obstacles per arribar a ser una persona important. El 1899, la família es va traslladar a Des Moines, on va fer els estudis secundaris. El 1908 va començar els estudis universitaris a la universitat d'Iowa (a Iowa City, a uns 200 km. de la família), en la qual, no solament es va graduar com enginyer el 1912, sinó que, a més, va ser un dels jugadors claus del equip de futbol universitari.[2]
Tal com li havien pronosticat alguns dels seus professors, no li va ser fàcil trobar feina d'enginyer, per això es va incorporar a Marsh Engineering Company per adquirir experiència. Aquesta enginyeria construïa bona part dels ponts i carreteres del Mig-Oest i ràpidament es va especialitzar en ponts.[3] El 1914, va fundar la seva propia firma d'enginyeria, A.A. Alexander Inc., però només aconseguia petits treballs. Tres anys més tard, es va incorporar a la firma l'enginyer blanc George F. Higbee (també procedent de Marsh): van canviar el nom pel de Alexander and Higbee (A&H) i van començar a fer treballs de certa importància.
El 1921 es va prendre un any sabàtic per estudiar a Londres i el 1926 es va graduar en enginyeria civil a Iowa. Malauradament el seu soci, Higbee, va morir tràgicament en un accident laboral el 1925 i va haver de continuar portant l'empresa ell sol. L'any 1927 va rebre el seu primer encàrrec d'importància: la central de calefacció i energia de la universitat d'Iowa juntament amb un túnel sota el riu per connectar els dos campus.[4]
El 1929 es va tornar a associar amb un antic col·lega d'estudis i de futbol, Maurice A. Repass. Aquest mateix any, rebien el contracte per construir la planta de tractament d'aigües residuals de Grand Rapids (Michigan).[5] El 1930 ja s'havia convertit en una enginyeria important amb oficines a Des Moines i Washington DC. El 1949, la revista Ebony qualificava la seva enginyeria com el negoci interracial més exitós de tota la nació.[6]
Entre els projectes més importants que van realitzar es compten:[7]
- el Pont Kutz Memorial] a la Conca Tidal de Washington DC (1943)[8]
- el pas elevat de la Whitehurst Freeway també a Washington DC (1941)
- la planta d'energia de Columbus (Nebraska) (1933)
- l'aeroport de Tuskegee (Alabama)
- un complex d'habitatges a Anacostia, Washington DC
Alexander també va ser políticament molt actiu, tan com a membre de l'NAACP o de Kappa Alpha Psi, com del Partit Republicà. El seu esforç en la promoció de la candidatura d'Eisenhower a la presidència, va fer que aquest el nomenés governador de les Illes Verges Nord-americanes (1954-1955), càrrec que va haver d'abandonar als setze mesos per la seva manca d'habilitat o per la incomprensió del governats.[9]
Després d'aquest episodi, va retornar a Des Moines, on va morir d'un atac de cor el 1958. En morir la seva esposa el 1975, la Universitat d'Iowa, la Universitat de Howard i la Universitat de Tuskegee (tres universitats bàsicament de negres en aquell temps) van rebre una substanciosa donació per instituir unes beques per alumnes negres.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads