Un grup d'unes quinze persones d'extrema dreta amb banderes espanyoles preconstitucionals, de la Falange i Alianza Nacional van assaltar l'acte institucional de la Diada a Madrid, que se celebrava a la llibreria Centre Cultural Blanquerna de la capital espanyola.^[1] Van agredir algunes de la seixantena de persones presents, com el diputat Josep Sánchez i Llibre, van provocar destrosses al mobiliari urbà i van tirar gas vesicant, mentre cridaven «No ens enganyin, Catalunya és Espanya».^[2] Va acabar amb cinc ferits lleus, entre els quals una nena de quatre anys, per contusions i l'efecte del gas.^[3]

La Policia espanyola va detenir a 14 persones com a responsables dels fets, tots de formacions ultres com La Falange o Alianza Nacional.^[4]

L'1 d'octubre de 2013, la fiscalia del Tribunal Suprem va obrir diligències informatives preprocessals per decidir la il·legalització del partit Alianza Nacional a causa els fets de la llibreria Blanquerna.^[5] Si s'hagués decidit tirar endavant, hauria sigut la primera des de la il·legalització del PCE(r) que no fos un partit de l'esquerra abertzale.^[6]

El febrer de 2016, l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar els assaltants a penes d'entre sis i vuit mesos de presó, sense fer cas de les peticions d'entre dos i cinc anys i mig de presó sol·licitades per la fiscalia.^[7] El gener de 2017, el Tribunal Suprem (TS) va elevar la pena a entre 3 i 4 anys en aplicar l'agreujant de discriminació ideològica.^[8] No obstant això, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit els recursos de la defensa.^[9] Es va ordenar la repetició del judici perquè va es considerar que el TS havia infringit greument el principi acusatori i també l'exclusió dels agreujants de discriminació ideològica i danys en béns públics.^[9] A l'estiu de 2020, el TS en va fer una segona revisió i va rebaixar la condemna a poc més de dos anys i mig de presó,^[10] concretament entre dos anys i set mesos i dos anys i nou mesos de presó.

Durant aquests processos i resolucions dels recursos, es va suspendre l'entrada dels condemnats a la presó. Es va marcar el 8 d'abril de 2021 com el dia límit per l'ingrés voluntari a la presó però va ser novament suspès a l'últim dia per la presentació de nous recursos d'empara al TC per part de la defensa.^[11] La suspensió no va afectar pas a dos dels condemnats que tenien un ordre de crida i cerca perquè havien fugit de la justícia.^[11][12] Després de la condemna, dos dels implicats, Manuel Andrino Lobo i Jesús Fernando Fernández-Gil, van ser els candidats 1 i 8, respectivament, de la llista de Falange Espanyola a les eleccions a l'Assemblea de Madrid del 4 de maig de 2021.^[13][14] En darrera instància, Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional, va presentar un recurs d'empara però la sala segona del Tribunal Constitucional el va desestimar^[15] «per manca d’especial transcendència constitucional».^[16]

El 16 de novembre de 2021, l'Audiència Provincial de Madrid va ordenar l'ingrés a presó per als deu dels catorze condemnats, en compliment d'una pena de dos anys i mig per desordres públics.^[17] D'aquesta forma els van citar el 25 i 29 de novembre perquè recollissin l'ordre d'ingrés voluntari a un centre penitenciari, data a partir de la qual tota persona té un termini de deu dies per a ingressar a presó.^[15] Si bé, aquest termini no es pot suspendre mitjançant interposició de recurs, sí que és cert que hi ha la potestat per a presentar-ne un en els tres primers dies.^[15] Pel que fa als altres condemnats, dos van sol·licitar l'indult i estaven pendents de resolució, motiu pel qual l'Audiència Provincial de Madrid va demanar informació de l'estat de la qüestió al Tribunal Suprem.^[15] Dels dos restants, Tomás Bor va entrar el maig de 2021 al centre d'inserció social Victoria Kent de Madrid, i ja tenia el tercer grau penitenciari,^[15] i l'altre, Juan Luis López García, continuava en crida i cerca.^[13] Una setmana més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va anunciar que la petició d'ingrés era contra vuit persones i no deu, perquè la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid va rebre quatre, i no dues, sol·licituds d'indult. En aquest sentit, el novembre de 2021 la sala segona del Tribunal Suprem va rebutjar l'indult a Pablo P., Pedro C., Paula M., Juan Pedro C., Javier Marcos A., Víctor D. i Santiago C.^[18] Si bé el Tribunal Suprem ja s'havia manifestat, el 22 de desembre de 2021 la secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid va acceptar l'ajornament d'ingrés a presò a dos dels condemnats: Pedro Chaparro entraria el 9 de març perquè seria pare en les pròximes setmanes i Paula Mijares el 26 de gener «per motius laborals».^[19]

Finalment, el desembre de 2021 van entrar a presó José Pedro Cruz (dia 13 a la presó de Madrid-Alcalá) i Íñigo Pérez de Herrasti (dia 15 a la presó de Madrid VI-Aranjuez);^[20] a l'inici de gener de 2022, Manuel Andrino Lobo, Jesús Fernando Fernández-Gil i Sergio Reguilón; el febrer, Javier Marcos; i al març, Pedro Chaparro.^[21] En el moment de l'ingrés de Chaparro a la presó de Madrid-I per un delicte contra el dret de reunió i per desordres públics, cinc dels catorze condemnats restaven a l'espera de saber si rebien o no l'indult sol·licitat.^[22] No obstant això, a l'abril de 2022, set dels vuit ingressats a presó, comptant a Tomás Bor com a un d'ells, ja van obtenir el règim de semillibertat del tercer grau, és a dir, l'obligació d'anar a la presó només per anar a dormir de diumenge a dijous.^[23] L'únic que va restar a la presó va ser Íñigo Pérez de Herrasti, vinculat al grup neonazi Alianza Nacional, ja que l'any 2000 va ser condemnat a 14 anys de presó per planificar un atemptat amb armes i explosius contra familiars de presos d'ETA.^[23]