Aubi

L'Aubi és un riu del Baix Empordà que neix a la confluència de la Riera de Santa Margarida i la Riera del Mas Soley, al municipi de Palafrugell. Durant el curs mitjà es divideix en dos braços, un desemboca a la Platja de Castell (municipi de Palamós), i l'altre desemboca a la Platja d'Es Monestri (Sant Antoni de Calonge).^[1]

Aubi

Llacuna de la platja del Castell, formada a la desembocadura de la llera nord del riu Aubi, a la Platja de Castell (Palamós)
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	80 m
Entitat territorial administrativa	Palafrugell (Baix Empordà), Mont-ras (Baix Empordà) i Palamós (Baix Empordà)
Lloc	Pont del Diable (Palafrugell)
Final
Lloc	al Mediterrani a la Platja de Castell i Sant Antoni de Calonge
Desembocadura	mar Mediterrània
41° 54′ N, 3° 12′ E
Característiques
Dimensió	9 () km
Travessa	Baix Empordà
Mesures
Cabal	Irregular

Originàriament l'Aubi desembocava al bell mig de Palamós, però en períodes de fortes precipitacions el riu sortia de la llera i provocava inundacions. Per aquest motiu l'any 1924 es va desviar el riu cap al nord, cap a la platja del Castell, aprofitant el curs d'un torrent preexistent. Però part de les antigues rieres afluents de l'Aubi continuaven desembocant a l'antiga llera que passava pel mig de la ciutat de Palamós, per això es va fer una nova llera que recollia les rieres afluents per la dreta, desviant-les cap a Sant Antoni de Calonge, tot resseguint l'actual carretera C-31. Recull aigües tant del massís de les Gavarres com del massís de Begur.

Principal afluents

• Riera de Santa Margarida
• Riera del Mas Soley
• Torrent Bo
• Riera de Canyelles (llera nord)
• Riera de les Murtreres (llera sud)
• Riera de Vall-llobrega (llera sud)
• Torrent de Corbatges (llera sud)
• Riera de Bell-lloc (llera sud)
• Riera del Belitrà (llera sud)

Espais naturals

L'actual llera nord desemboca a la platja de Castell de Palamós, on forma una llacuna d'aigües salabroses anomenada Llacuna de la platja de Castell. Aquesta llacuna està rodejada de canyissar i plantes típiques d'aiguamolls. Destaca per la presència de llisses i anguiles així com per una avifauna abundant durant períodes de migració.

Des del punt de vista urbanístic, aquest espai estava qualificat com a sòl urbanitzable. La pressió popular, però, va motivar que l'ajuntament de Palamós convoqués una consulta per decidir-ne el futur. El referèndum fou guanyat pels partidaris de requalificar urbanísticament la platja de Castell com a sòl no urbanitzable.^[2] El decret del 21 de gener de 2003 aprova la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) per a incloure l'espai de Castell-Cap Roig com a espai independent.^[3]