Azuaga

Azuaga és un municipi de la província de Badajoz,^[1] a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Azuaga

Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
38° 15′ 32″ N, 5° 40′ 40″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Extremadura
Província	Província de Badajoz
Capital	Azuaga
Població humana
Població	7.587 (2025) (15,23 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis «Campiña Sur» espanyol Mancomunitat Integral d'Aigües i Serveis de la Comarca de Llerena es
Superfície	498 km²
Altitud	593 m
Limita amb	Alanís Campillo de Llerena Peraleda del Zaucejo Granja de Torrehermosa Fuente Obejuna Maguilla Valverde de Llerena Berlanga Malcocinado Guadalcanal Hornachuelos
Creació	segle I
Organització política
• Alcaldessa	Maria Natividad Fuentes del Puerto
Identificadors descriptius
Codi postal	06920
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	06014
Altres
Agermanament amb	Sant Africa
Lloc web	azuaga.es

Demografia

Evolució demogràfica
(Font: INE)

1998	2000	2002	2004	2006	2008
9.091	8.735	8.580	8.320	8.536	8.396

Prehistòria i antiguitat

Azuaga és un lloc de rica història. En el seu terme i a l'entorn del seu nucli urbà, es troben restes d'assentament humà megalític (més de 30 dòlmens catalogats), del Calcolític, edat del bronze i també del període orientalitzant. Són diversos els poblats prehistòrics repartits pel seu terme municipal, i en destaca el del turó del castell, origen de l'actual població.

En l'època de dominació romana, Azuaga es converteix en municipi dins de la província Baetica; encara no és clar el seu topònim en aquesta època, tal com es desprèn de les interessantíssimes inscripcions que es conserven a l'ajuntament, seria el [M] Municipium [F] Flavio [V] i d'aquí és on ve el problema d'identificació; segons el prestigiós investigador A. O. Stylow, podria ser victotiense, (municipium flavio vistoriense), és a dir, Azuaga seria la ciutat Victoria dels romans, potser per commemorar una important victòria militar. Cal recordar que Azuaga va ser un lloc fronterer i estratègic. Els seus habitants eren de la tribu Galeria. Restes d'aquesta època són quatre esteles amb inscripcions, que es conserven a l'ajuntament i que originàriament pertanyien a un conjunt monumental format per vuit elements. L'actual font Atenor prové d'aquesta època; també existeixen importants vestigis de mines en diferents punts del terme municipal, alguns de molt interessants en el mateix nucli urbà de la localitat, concretament uns desguassos de més d'1 m i 60 cm d'alt, torres de vigilància, així com nombroses restes de viles romanes repartides principalment per la zona del camp.