Balhae

Balhae (698–926) (en alfabet hangul: 발해, en xinès: 渤海, en rus: Бохай o Пархэ) va ser un regne multiètnic format pels Goguryeo i la tribu Mohe que ocupà Manxúria i el nord de la península de Corea, posteriorment a la caiguda de Goguryeo. Va existir durant el Període dels estats del Nord i del Sud amb el període Silla Unificat.

Balhae

발해 (ko) 진국 (ko) 고려국 (ko) ᡦᡠᡥᠠ‍ᡳ (mnc)
Tipus	estat històric
Epònim	Bo Hai
Lloc
Capital	Dongmosan (en) (698–742) Site of the Middle Capital of the Balhae Kingdom (en) (742–756) Shangjing Longquanfu (en) (756–785) Donggyeong Yongwonbu (en) (785–793) Site of the Middle Capital of the Balhae Kingdom (en) (793–926)
Població humana
Llengua utilitzada	Balhae (en)
Religió	budisme
Dades històriques
Creació	698
Dissolució	926 (Gregorià)
Següent	Dinastia Liao i Goryeo

En el seu màxim, Balhae ocupà parts de Manxúria, el territori actualment rus de krai de Primórie i el nord de Corea. Balhae el va destruir l'exèrcit Kitan el 926^[1] i la majoria del seu domini el va absobir la Dinastia Liao i la dinastía Goryeo.

Estela de Balhae, al "Museu Nacional de Corea.

El primer registre sobre Balhae apareix al Llibre de Tang que tracta de la seva història des de 941 fins al 945.

El regne de Balhae va ser el darrer estat de la història de Corea en tenir un territori important dins Manxúria, per això, les dinasties coreanes continuaven considerant que eren les successores dels Goguryo i de Balhae.