Balquer

El balquer, rossinyol d'aigua, rossinyol gros, buscarla grossa o tord de prat^[1] a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Balquer

Acrocephalus arundinaceus
Dades
Pes	3,15 g (pes en néixer)
Nombre de cries	4,2
Cicle diürn	diürnalitat
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Acrocephalidae
Gènere	Acrocephalus
Espècie	Acrocephalus arundinaceus Linnaeus, 1758
Enregistrament
Distribució

Niu de balquer fotografiat a Alemanya.

Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra).

Noms populars i dialectals

Altres noms: bolquer, buixerot, carreter, carreter balcà, rossinyol balquer, tri-tri, xarrac.^[2]

Morfologia

• Fa 19 cm de llargària total.
• Té un cap truncat molt característic, proveït d'una línia superciliar molt marcada.
• Presenta un principi de cresta.
• Bec més llarg i més robust que d'altres ocells semblants.
• És de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, és blanc vermellós.
• Té la cua més ampla que la boscarla de canyar.
• No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

• Acrocephalus arundinaceus arundinaceus
• Acrocephalus arundinaceus zarudnyi
• Acrocephalus arundinaceus orientalis

Reproducció

Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l'aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara mancaran 12 dies perquè els novells deixin el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.

Fa niu a tot Europa, menys a Escandinàvia i Anglaterra.

Alimentació

Menja insectes però, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seua dieta.^[3]

Hàbitat

Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.^[4]

Distribució geogràfica

Viu a Euràsia i Àfrica.

Costums

• El seu cant és molt típic i, estrident, ronc i molt potent, evoca els ambients de les maresmes: consta d'una sèrie de xerrics repetits diverses vegades.
• Vola baix i s'atura sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d'electricitat.
• Algunes parelles són monògames però d'altres no.
• Es desplaça en sentit vertical agafat a les tiges dels diferents tipus de plantes dels canyissars.
• És estival i migrador nocturn.
• Arriba als Països Catalans durant el mes d'abril i hi roman fins a l'octubre.