Banu Mussa

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir^[a] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.

No s'ha de confondre amb Banu Qassi.

Els germans Banu Mussa

Il·lustració antiga d'un dels mecanismes descrits en el Llibre dels autòmats.
Biografia
Naixement	c. 800 Bagdad (Califat Abbàssida)
Mort	c. 860 (59/60 anys) Bagdad (Califat Abbàssida)
Activitat
Camp de treball	Geometria
Ocupació	matemàtic, astròleg, traductor, astrònom, enginyer, escriptor
Família
Pare	Mūsā ibn Shākir

La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va encarregar l'organització de la Casa de la Saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament al-Khwarazmí, al-Kindí, Thàbit ibn Qurra, Hunayn ibn Ishaq i altres científics de moltes branques del saber.^[1] Segons algunes fons^[2] es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa Al-Mutawàkkil, apoderant-se de la seva biblioteca.^[3] Se sap que van escriure una vintena de llibres, però molts d'ells no s'han conservat i només es coneixen per referències de tercers.^[4]

El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle xii, per Gerard de Cremona^[5] amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquimedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.

Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia.^[1] També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard.

Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats^[6] en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic i descriuen un tocador de flauta automàtic que podria haver estat la primera màquina programable,^[7] en la que els sons de la flauta eren produïts a través del vapor calent i l'usuari podia ajustar el dispositiu a diversos patrons perquè poguessin obtenir-ne diversos sons.

Notes

1. La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0