Baquates

Els baquates (llatí: Baquates; grec antic: Βακουᾶται)^[a] van ser un poble amazic important de la Mauritània Tingitana que comença a aparèixer a les fonts durant l'Imperi i s'endinsa al llarg de tota l'antiguitat tardana. Habitaven la part nord de l'Atles Mitjà, entre els macenites i els bavares, dels quals el separava el riu Malva (actual Mulucha). Volúbilis podria haver estat la seva capital.^[1][2]

Baquates

Tipus	ètnia
Geografia
Estat	Marroc
Coordenades	34° N, 5° O

Altar que mostra un tractat de pau signat entre els romans i la tribu dels baquates, representats pel príncep Canartha.

La primera font que els esmenta és el geògraf Claudi Ptolemeu al segle ii, i llavors apareixen consistentment en tractats i llistes de geografia tardanes (segle iii-segle vii).^[3] A més, estan força ben testimoniats en l'epigrafia de Volubilis i el seu rerepaís, principalment dels temps d'Hadrià fins a final del segle iii.^[2] Hom els ha volgut identificar amb els berghuata de les fonts àrabs, però sembla més raonable que es tracti dels bacoia.^[2]

Notes

1. El nom compta amb gran nombre de variants, com ara Vacuatae, Bacauatae o Bacquatae, però l'epigrafia confirma la forma correcta.