Batalla de Fortanet
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La batalla de Fortanet va ser un dels combats de la primera guerra carlina.
.jpg)
.svg){kind=link}
Remove ads
Antecedents
A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats.[1] Ram de Viu però fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seves forces amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seves tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fou afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[3] i Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]
En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota i les pèrdues sofertes a la batalla de Soneixa van impedir que Cabrera pogués atacar l'Horta de València.[5]
Quilez, en retirada a la seva base de Xelva després de la derrota el 25 de juliol de 1836 a la batalla d'Albaida[6] a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marquès de Villacampo i perseguit per les columnes liberals de José Grases, Narváez, Francisco Warleta i Villacampo. El general Soria, es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va avançar.[7]
Remove ads
Batalla
El 4 d'agost de 1836 el general Soria va fer que els caçadors penguessin el castell de Fortanet i un turó proper mentre la cavalleria i tres batallons d'infanteria carregaven contra els carlins de Joaquín Quilez, i la resta de la infanteria prenia la serra, però els carlins van veure les maniobres i es van moure a un cingle, on reberen diverses càrregues, mentre els caçadors els atacaven pel flanc dret, provocant la retirada carlina, i després de dues hores de persecució els liberals van tornar a[7] amb més de 80 morts i 150 ferits.[8]
Remove ads
Conseqüències
L'endemà, Ramon Cabrera, va reunir les restes de la tropa i les de Francesc Tallada i Forcadell i de José Puértolas i va atacar Villarluengo, on els seus espies els havien dit que els liberals farien nit abans d'arribar a Castellote, però sense poder vèncer-los, Cabrera es va retirar.[9]
Cabrera, amb les seves forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads