Batalla de Graus

La batalla de Graus fou una batalla emmarcada en l'expansió feudal hispànica.

Batalla de Graus

Conquesta feudal hispànica
Batalla de Graus Fronteres el 1057. En verd, l'Emirat de Saraqusta En marró, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Tipus	batalla
Data	primavera de 1063
Coordenades	42° 11′ N, 0° 20′ E
Lloc	Graus
Estat	Emirat de Saraqusta
Resultat	Victòria saragossana
Emirat de Saraqusta, Regne de Lleó i Regne d'Aragó
Bàndols
Regne d'Aragó Emirat de Saraqusta Regne de Castella general1= Ramir I d'Aragó † general2= al-Muktadir Infant Sanç
Cronologia
← Batalla de Calatañazor Setge de Barbastre (1064) →

Batalla

Lluitada en la primavera de 1063 quan les forces de Ramir I d'Aragó van assetjar la fortalesa de Graus, defensada per les tropes musulmanes d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta, que van comptar amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç^[1] a qui pagaven pàries.^[2]

Durant la batalla Ramir fou mort. La batalla també és recordada per ser la primera d'El Cid, que amb 20 anys lluitava al costat dels castellans.

Conseqüències

Amb la inestabilitat creada a la mort de Ferran I de Lleó i el repartiment del seu regne entre els seus fills, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,^[3] i sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balànsiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge. Finalment fou Sanç I d'Aragó i Pamplona qui rebria els tributs de Saraqusta el 1068.^[3]