Baud

En telecomunicacions, informàtica i electrònica, un baud és una unitat que expressa la velocitat a la qual és modula la informació que es transmet a través d'un canal de comunicació. El seu símbol és Bd i equival al nombre d'impulsos transmesos per segon.^[1] És una unitat altament especialitzada no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI), però acceptada per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) o la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC).^[2]

Exemples de codi ASCII^[3]

Caràcter	Representació binària ASCII
!	00100001
%	00100101
A	01000001
ç	11000111

Per a altres significats, vegeu «Principat de Baud».

Baud

Tipus	unitat de freqüència i unitat derivada en UCUM
Unitat de	taxa de símbols
Epònim	Émile Baudot
Conversions d'unitats
A unitats del SI	1 s⁻¹

Jean-Maurice-Émile Baudot.

Tanmateix, hom no ha de confondre la velocitat en bauds, amb la taxa de bits, ja que cada esdeveniment de senyalització transmès pot transportar un o més bits. Només quan l'impuls està format per dos valors possibles, 0 i 1, de manera que cada esdeveniment de senyalització transporta un sol bit, coincideixen la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió en bits per segon. Un altre cas és si els símbols es representen emprant més bits. És el cas del codi ASCII on els símbols es representen emprant vuit bits. En aquest cas la velocitat de transmissió de 100 bauds equival a la transmissió de 800 bits/s, això és, cada baud transporta 8 bits, per la qual cosa cal multiplicar els bauds per 8 per obtenir la taxa de bits.^[4]

El baud s'utilitzà originàriament per a mesurar la velocitat de les transmissions telegràfiques, prenent el seu nom de l'enginyer francès Jean Maurice Émile Baudot (1845-1903) inventor del codi Baudot, que fou el primer a realitzar aquest tipus de mesures.^[5] És una unitat de mesura que fou aprovada el 1926 a la Primera Reunió del Comitè Consultiu Internacional de Comunicacions Telegràfiques que tengué lloc a Berlín el novembre de 1926 amb l'objectiu d'unificar les diferents maneres que s'empraven per a expressar la velocitat de transmissió d'informació amb els telègrafs.^[6][7]

El baud no és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats (SI), però segueix les seves normes de nomenclatura: la primera lletra del seu símbol és una majúscula perquè té l'origen en un nom propi, el nom sencer s'escriu en minúscula,^[8] i els múltiples empren els mateixos prefixos que en el SI:

Mòdem ADSL.

• 1 kBd (kilobaud) = 1 000 Bd
• 1 MBd (megabaud) = 1 000 kBd
• 1 GBd (gigabaud) = 1 000 MBd

La velocitat de comunicació en bauds del port sèrie dels ordinadors no es pot ajustar arbitràriament, però s'ha de seleccionar entre alguns valors. La velocitat en bauds habitual és 9 600 o 115 200. Les dues parts comunicants han de fixar per endavant la mateixa velocitat en bauds per poder comunicar-se amb èxit. Si l'emissor i el receptor es comuniquen a diferents velocitats, no rebran el missatge. Després d'un llarg període de desenvolupament, la velocitat en bauds d'ús comú ha assolit un consens.^[9] Les velocitats més utilitzades són 9 600 o 115 200, que són múltiples de 300 perquè el primer mòdem que podia enviar i rebre informació, el Bell 193A fabricat per AT&T, funcionava a 300 bauds i establí l'estàndard per a la comunicació a 300 bauds, i altres proveïdors van fer que els seus mòdems fossin compatibles amb l'estàndard Bell 103A.^[10] Així 9 600 = 32 × 300, 115 200 = 384 × 300.^[11]

Encaminador.

Les diferents velocitats en bauds serveixen per a diferents propòsits:

• 1 200 Bd: Es va fer servir en els primers ordinadors i mòdems de baixa velocitat.
• 2 400 Bd: Adequat per a transferències de dades de baixa velocitat, com a impressores.
• 4 800 Bd: Comú en algunes aplicacions d'automatització industrial.
• 9 600 Bd: Una velocitat en bauds estàndard per a les comunicacions sèrie generals actuals.
• 19 200 Bd i més: Necessari per a transmissions de dades d'alta velocitat.^[12]