Bega d'Andenne

Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Namur - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta. En quedar vídua es va fer monja. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Bega d'Andenne o
de Landen

Santa Begga de Jacob Jordaens
Biografia
Naixement	Begga 615 (Gregorià) Landen? (Brabant Flamenc, actual Bèlgica)
Mort	17 desembre 693 (Gregorià) (77/78 anys) Andenne
Sepultura	Basílica de S. Begga (Andenne)
Abadessa
dècada del 670 – 693
Activitat
Ocupació	monja
vídua i abadessa
santa catòlica
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Andenne
Festivitat	17 de desembre i 7 de juliol (translació de les relíquies)
Iconografia	Com a monja, amb corona i una església a les mans
Patrona de	Andenne
Família
Família	Pipínides
Cònjuge	Ansegisel
Fills	Clotilde Doda, Pipí d'Héristal, Martin de Laon
Pares	Pipí de Landen   i Ita Idoberga
Germans	Grimoald I Gertrudis de Nivelles Bavó de Gant

Biografia

Es va casar amb Ansegisel, fill d'Arnulf de Metz, amb qui va tenir tres fills: Pipí d'Héristal, Grimó (arquebisbe de Rouen) i Clotilde o Clotilde Doda d'Heristal, que es va casar amb Teodoric III.^[1] El comte Martí i Martí de Laon ja no són considerats en l'actualitat fills seus.

La Vita Beggae, del segle xi, explica que Ansegisel fou assassinat al castell de Chèvremont (prop de Lieja) per un noble austrasià de nom Godí o Gundoí al que havia criat com un fill; no es dona la data d'aquest esdeveniment però fou posterior al 648 (una acta de les abadies de Stavelot i Malmédy l'esmenta com a viu) i anterior al 691 (quan Begga, vídua, es va retirar a Andennes), 680 (Pipí el Jove ja era un dels principals caps austrasians) o 669 (si s'identifica a l'assassí amb un Gundoí qui va esdevenir aleshores duc d'Austràsia). Aquest Gundoí podria ser parent d'Otó, majordom de palau d'Austràsia, predecessor i enemic de Grimoald. Christian Settipani veu en aquesta mort una venjança de la família d'Otó a la mort d'aquest el 643, venjança que fou possible a la mort de Khildebert l'Adoptat el 662.

Ja vídua, Begga va decidir consagrar-se a Déu; va anar a l'abadia de Nivelles, fundada per la seva mare, i el 691, amb permís de l'abadesa Agnès, va convèncer algunes monges perquè la seguissin i va fundar el monestir d'Andenne (actual província de Namur, Bèlgica), del que fou abadessa i on va morir dos anys més tard, el 17 de desembre de 693.

Genealogia

san Arnulf († 641) bisbe de Metz

Doda

Pipí l'Antic o l'Ancià († 640) majordom de palau

Ita Idoberga († 652) abadessa de Nivelles

Clodulf († 697) bisbe de Metz

Ansegisel († 662) domèstic

Begga d'Andenne († 693)

Grimoald (vers 615 † 657) majordom de palau

Gertrudis (vers 625 † 659) abadessa de Nivelles

Pipí el Jove († 714) majordom de palau

Grimó arquebisbe de Rouen

Clotilde Doda x Teodoric III rei dels Francs

Khildebert l'Adoptat († 662) rei d'Austràsia

Vulfetruda († 669) abadessa de Nivelles

Carles Martell

Berta de Prüm

Clodoveu IV

Khildebert IV

Clotari IV

Caribert de Laon

Pipí el Breu

Berta de Laon

Carlemany

Veneració

Hi fou sebollida i amb el temps el convent va ser anomenat en honor seu com a Col·legiata de Santa Begga. És la patrona de la vila i la seva festa és el 7 de juliol (dia del trasllat de les relíquies) i el 17 de desembre (dia de la seva mort). Hi ha qui pensa que les comunitats de beguines tenen el seu origen i nom en Santa Begga, i l'església de Lier (Bèlgica) té una estàtua seva amb la inscripció: Santa Begga, la nostra fundadora^[2][3]

• 
  Escultura al beguinatge de Lier
• 
  Escultura a Andenne
• 
  Col·legiata de Santa Begga (Andenne)