Benjamin Harrison
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Benjamin Harrison fou president dels Estats Units entre 1888 i 1892. Va néixer a North Bend, Ohio, el 20 d'agost de 1833, i morí a Indianapolis el 13 de març de 1901.[1]
Es llicencià en dret a la Universitat d'Indiana i treballà com advocat a la ciutat d'Indianapolis, on es formà amb una bona clientela, que abandonà en esclatar la guerra civil.[2] El 1862 s'allistà com a voluntari de l'exèrcit de la Unió durant la guerra de la Secessió pujant de grau ràpidament fins a arribar el de coronel.[2] En finir la guerra començà la seva carrera política. El 1876 els republicans el presentaren com a candidat a les eleccions a governador per l'Estat d'Indiana. En aquest primer intent fracassà, però quatre anys després aconseguí l'acte de senador.[3]
L'any 1888 aconseguí la victòria sobre Grover Cleveland en les eleccions a la presidència dels Estats Units.[4] L'administració Harrison vo va ser molt lluïda, però seguí amb els patrons marcats en l'expansionisme cap al Carib, Hawaii i Samoa… i en la política proteccionista que definiren la tasca de l'Aranzel McKinley.
En les eleccions presidencials dels Estats Units de 1892 Cleveland el derrotà per una ampla majoria.[5] Poc després va ser nomenat professor de la Universitat de San Francisco.
Harrison va escriure un gran nombre d'Articles i, a més, les obres:
- This Country of Ours (1897),
- The Constitution and Administration of the Unitd States (1897);
- Views of an Expresident (1901).
Part dels seus discursos foren col·leccionats per Hedges amb el títol de Though the South and West with President Harrison (Nova York, 1892).[2]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads