Aragonès bergotès

L'Aragonès Bergotès o simplement bergotès és la varietat dialectal de l'aragonès, dins del bloc central, parlada a la vall de Broto, al Sobrarb (Osca), això és, a les localitats de Torla, Broto, Oto, Saruisé, Aierbe de Broto, Asín, Yosa, Linás de Broto, Linars de Broto i Fragén. D'aquestes localitats, Broto figura al ALEANR amb les sigles Hu 106, per la qual cosa es coneix relativament ben el lèxic d'interès etnogràfic.^[1]

Aragonès bergotès

Tipus	dialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Autòcton de	Aragó
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès central aragonès centre-oriental

En realitat l'aragonès a la vall de Broto presenta les mateixes característiques bàsiques que a la vall de Vio i és la mateixa parla comarcal. La denominació de bergotès no és tradicional, i la seva distinció és producte de publicacions filològiques que descrivien les característiques de l'aragonès de llocs molt concrets i després designaven la parla d'aquests llocs amb denominacions derivades de gentilicis.

Fonètica

Conserva, com l'aragonès de la vall de Vio, les diftongacions -ia- i -ua- de les Ĕ i Ŏ curtes llatines en femení acabades en a (buana, cuasta). Aquest tipus de diftongacions han estat considerades tradicionalment com a arcaismes que en l'aragonès preliterari es produïen des de la Jacetània fins a la Ribagorça, encara que pot haver-hi altres explicacions.

• COSTA > cuasta (cuesta en aragonès general).
• BONU > buano (bueno)
• TEMPU > tiampo (tiempo),
• QUAESITU > quiasto (quiesto)
• PONTE > puande (puent).

Hi ha restes de l'evolució de la -LL- cap a sons cacuminals tipus -ts, -t-, -ch-, -s- (anàlegs a la che vaqueira de l'asturià), però que no és -ch- com en tensí, sinó -t-. Això ho trobem molt sovint en la toponímia: Cotata (de collata), Vate (de val), Andecastieto (de DAVANT i CASTELLUM).^[2] A la parla viva es documentava almenys en la segona meitat del segle XX en paraules com:

• Cingleto:^[3] cingliello.
• Vetieto: vetiello, i com pot esdevenir el diftong -ie- general en aragonès i no en diftong -ia-.
• Mandiata: mantiella.
• Vertubieto,^[4] derivat del llatí VERTIBELLUM, es vertubillo actualment en altres variants d'aragonès.

Morfologia

Els articles són o, us, a, as com en aragonès general, però amb la diferència que us conviu amb és, i que en posició intervocàlica tenim ro, ros, ra, ras, (evolució de la -LL- llatina cap a -r- coincidint amb el gascó: ILLA > ra en bergotés, era en gascó).

• Baixa ta ro patio (ortogràficament baixa ta lo patio).