Bernat I de Cabrera

Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332)^[1] va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.

Bernat I de Cabrera

Biografia
Mort	1332
Nacionalitat	Català
Activitat
Carrera militar
Lleialtat	Jaume II
Conflicte	conquesta aragonesa de Sardenya Batalla naval de Càller
Família
Família	Cabrera
Cònjuge	Elionor de Aguilar
Fills	Bernat II de Cabrera
Pares	Ramon de Cabrera   i Alamanda de Montclús

Família

Fill de Ramon de Cabrera (mort el 1298) i net de Guerau V de Cabrera.

16. Ponç III de Cabrera

8. Guerau IV de Cabrera

17. Marquesa d'Urgell

4. Guerau V de Cabrera

18. Pedro Fernández de Castro

9. Elio Pérez de Castro

19. Jimena de Manzaneda

2. Ramon de Cabrera

20. Ramon I de Montcada

10. Ramon II de Tortosa

21. Ramona (de Tornamira?)

5. Ramona de Montcada

11. Galbors

1. Bernat I de Cabrera

24. Riembau I de Montseny

12. Guillem Umbert III de Montseny

25. Sibil·la

6. Guillem I de Montclús

13. Ramona

3. Alamanda de Montclús

Es va casar amb Elionor de Aguilar, dama castellana vers el 1290.^[2] Amb ella va concebre tres fills, Bernat II de Cabrera, dit també Bernardí^[3] i dues noies de les que no ha transcendit el nom, que van ser casades amb Bertran de Castellet i Pere de Berga.

Fets destacats

El seu pare Ramon de Cabrera s'ocupà de la minoria d'edat de Marquesa de Cabrera, filla del seu germà Guerau VI de Cabrera (†1278). Tant Bernat I com el seu fill Bernat II ajudaren a la seva cosina en la gestió del vescomtat.^[3] La seva cosina morí el 1328 sense hereus mascles i el vescomtat de Cabrera recaigué en ell, i 1332 el cedí en favor del seu fill Bernat II de Cabrera, qui esdevingué una de les grans figures de la família^[4] en esdevenir Capità General de la Mar i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Durant la conquesta aragonesa de Sardenya, assetjat el castell de Càller per Dalmau VII de Rocabertí, la flota de Francesc Carròs i de Cruïlles, amb tropes de Ramon de Peralta i Bernat I de Cabrera va costejar l'illa, prenent algunes posicions.^[5] Bernat I de Cabrera va ser executor del testament de Jaume II el Just, mort el 2 de novembre de 1327. En la coronació posterior d'Alfons III (1328), Bernat I hi envià el seu fill, Bernat II, el qual va haver de retornar precipitadament a Catalunya a la mort de la Marquesa de Cabrera.^[3]