Bevatron

El Bevatron (Bilions d'eV [ a ] Synchrotron) va ser un accelerador de partícules, més exactament un sincrotró de protons de foc feble , situat al Lawrence-Berkeley National Laboratory, als Estats Units. Operat a partir del 1954, va permetre el descobriment de l'antiprotó el 1955, cosa que va resultar en el Premi Nobel de Física per a Emilio Gino Segrè i Owen Chamberlain el 1959.

Infotaula edifici Bevatron
Dades
Tipus	Construcció i sincrotró
Data de dissolució o abolició	2012
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Berkeley (Califòrnia)
37° 52′ 39″ N, 122° 15′ 04″ O

Bevalac

El Bevatron va rebre una nova vida el 1971,^[1] quan es va unir a l'accelerador lineal SuperHILAC com a injector d'ions pesats.^[2] La combinació dels dos dispositius va ser dissenyada per Albert Ghiorso, que el va anomenar Bevalac.^[3] Podria accelerar una gran varietat de nuclis estables a energies relativistes.^[4] Finalment es va desactivar el 1993.