Bidai
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Els bidai eren una banda d'amerindis atakapes de l'est de Texas.[1]
Història
La seva història oral diu que el bidai eren el poble originari de la seva regió.[2] Els seus assentaments centrals eren al llarg de Bedias Creek, però el seu territori oscil·lava entre el riu Brazos i el riu Neches.[1] El primer registre escrit sobre la tribu procedeix de 1691 per exploradors espanyols que van dir que vivien a la vora dels hasinai. L'explorador francès François Simars de Bellisle els va descriure com a agricultors en 1718 i 1720.[3]
Tenien tres viles o bandes distintes en el segle xviii. Els deadose eren la banda més septentrional dels bidai, dels que se'n van separar a començament del segle xviii.[1] La població bidai en el segle xviii s'estimava en 600 individus, amb uns 200 deadoses addicionals.[4]
En 1770 la banda va actuar en connivència amb els colons francesos per vendre armes als lipans, ja que tots eren enemics dels espanyols.[3]
Els bidai van patir diverses epidèmies durant 1776-1777, que van reduir la seva població com a mínim a la meitat. Els supervivents es van unir a les tribus veïnes, com els akokisa i koasati. Alguns es van establir a la reserva índia Brazosa en l'actual comtat de Young (Texas) i es van retirar amb el caddos a Territori Indi.[3] Els que es van quedar formaren un poble a dotze milles de Montgomery (Texas), on es dedicaren al cultiu de blat de moro i a treballar en la collita de cotó en la meitat del segle xix.[2]
André Sjöberg publicà una etnohistòria dels bidai en 1951.[5]
Remove ads
Estil de vida
Els bidai caçaven, recollien, pescaven, conreaven blat de moro, i barataven el seu excedent de blat de moro. També caçaven i pescaven amb gàbies de canya. Als estius vivien al llarg de la costa, però a l'hivern es traslladaven cap a l'interior,[6] on vivien en tendes de pell d'os.[4]
Abans del contacte, els bidai feien la seva pròpia ceràmica, però ràpidament va adoptar estris de metall de comerç europeu. Encara feien atuells de ceràmica al segle xix, i també teixien una varietat de cistelles.[4] En 1803, Henry Hopkins Sibley va escriure que els bidai tenien "un caràcter excel·lent d'honestedat i puntualitat."[2]
L'estructura dels seus bressols alterava la forma dels seus cranis. També milloraven la seva aparença a través del tatuatge corporal i facial.[4]
Els homes medicina bidai eren herbalistes i feien banys de suor. Els pacients podien ser tractats posant-los en bastides sobre fogueres d'herbes. Mentre que altres bandes atakapes són conegudes pel seu canibalisme ritual, aquesta pràctica mai es va registrar entre els bidai.[4]
Remove ads
Llengua
Hom creu que el bidai era una llengua atakapa, actualment extingida. Només se'n conserven algunes paraules.
- Namah: un
- Nahone: dos
- Naheestah: tres
- Nashirimah: quatre
- Nahot nahonde: cinc
- Nashees nahonde: sis
- Púskus: noi
- Tándshai: blat de moro[7]
Nom
Els bidai també han estat anomenats Biday, Bedies, Bidaises, Beadweyes, Bedies, Bedees, Bidias, Bedais, Midays, Vidais, Vidaes, Vidays. El seu nom podria ser d'origen caddo, i voldria dir "bosc de brossa." El seu autònim era Quasmigdo.[5]
Notes
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads