Bisbat de Chalon
antic bisbat catòlic From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
_-_1.JPG)
Remove ads
Territori
La diòcesi comprenia part de Borgonya i estava delimitada per les diòcesis de Mâcon, d'Autun i de Langres i per les arxidiòcesis de Besançon i Lió. Tres enclavaments de la diòcesi de Langres també pertanyien a Chalon. La major part del territori estava inclòs en el departament actual de Saône-et-Loire, mentre que una porció menor, inclosos els enclavaments, pertanyia al de Côte-d'Or.[1]
La seu episcopal era la ciutat de Chalon), on l'església de San Vincenç servia de catedral.
El 1772 la diòcesi tenia 220 parròquies, dividides en 4 ardiaconats, ja inscrits al segle xii, i 16 arxiprestats, dels que es té registre a partir de 1670:[2]
- ardiaconat de Chalon: arxiprestats de Chalon, Rully, Saint-Jean-de-Vaux, Jambles, Buxy, Saint-Gengoux i Mont-Saint-Vincent;
- ardiaconat de Bresse: arxiprestats de Ormes, Mervans, Branges, Allériot i Verdun;
- ardiaconat de Tournus: arxiprestats de Tournus i Brancion;
- ardiaconat d'Oscheret: arxiprestats de Esbarres i Les Maillys.
Al final del segle xviii, al territori diocesà hi havien cinc abadies masculins i 2 femenines: les abadies benedictines de Sant Pere a Chalon i Lancharre; l'abadia dels Canongess regulars de Tournus ; les quatre abadies cistercienses de Cîteaux, la casa mare de l'orde, de La Ferté, de Maizières i de Molaise.
Remove ads
Història
Segons la tradició, recordada pel Vetus Martyrologium Romanum, en els dies 4 i 15 de setembre, en l'època de l'emperador Antonin Pius a Chalon, van patir martiri sant Marcel i sant Valerià. En una carta pastoral de 1790, el bisbe Jean-Baptiste du Chilleau recorda com la seva Església, nascuda amb la sang dels màrtirs Marcel i Valerià, era la segona de França per edat.[3]
La diòcesi està documentada per primera vegada a mitjans del segle iv; el bisbe de Donacià, l'atribució del qual a la seu de Chalon és tanmateix contestada, signà en el pseudo-concili de Colònia del 346, el document d'adhesió a la decisió del concili de Sardica a favor de sant Atanasi. L'historiador Sidoni Apol·linar menciona dos bisbes a la segona meitat del segle v, Pau i Joan, que molts historiadors consideren com els primers bisbes de l'Església de Chalon.[1]
El castrum Cabillonensis formava part de la província romana de la Gàl·lia Lugdunense primera;[4] la seva diòcesi era sufragània de l'arxidiòcesi de Lió, la seu metropolitana provincial.
Chalon va allotjar 12 concilis entre el 470 i el 1073. Entre ells s'esmenten en particular: el concili de 647/649, que va promulgar vint cànons sobre la disciplina eclesiàstica; el de 813, que imposà l'obligació de crear escoles per als clergues, prohibi rebatejar els penitents diverses vegades i imposà a tots els monjos la regla de sant Benet; el concili del 886, que intentava, en va, reconciliar els principis carolingis.
Al voltant del 1090 es va iniciar la construcció de la catedral, dedicada a sant Vicenç de Saragossa, que finalment es va completar al segle xvi.
Entre els bisbes de Chalon es troben Ubert (o Ucberto), qui va ser l'ambaixador de Carlemany a Roma, i l'escriptor Pons de Thiard de Bissy, que va ser bisbe de 1578 a 1594.
El 1620, durant l'episcopat de Ciro de Thiard, va ser publicat l' Officia propria sanctorum insignis ecclesiae cathedralis Cabilonensis et ejus dioecesis,[5] que marca l'inici de l'adopció del ritu romà a la diòcesi per reemplaçar el gal·licà.[3] Es obra del bisbe Jean de Meaupéou la fundació del seminari diocesà el 1675; el seminari menor es va erigir a Tournus el 1688.
La diòcesi va ser suprimida seguint el concordat mitjançant la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori incorporat al de la diòcesi d'Autun. Un nou concordat, estipulat el juny de 1817, i la posterior butlla Commissa divinitus, preveia la restauració de la diòcesi; però el nou concordat mai no va entrar en vigor, perquè no va ser ratificat pel parlament de París. La diòcesi mai no va ser restaurada.
A partir del 19 de juliol de 1853, els bisbes d'Autun poden afegir al seu títol el títol de "bisbes de Chalon".
Remove ads
Cronologia episcopal
- Donaziano ? † (citat el 346)[6]
- Paolo † (? - vers 470 renuncià)[7]
- Giovanni † (citat el 474 o 475)
- San Tranquillo ? †[8]
- Giamblico †[9]
- San Silvestro † (abans de 486 vers - després de 518/523)
- San Desiderio ? † (citat el 530/531 aproximadament)[10]
- Sant'Agricola † (532 - 17 de març de 580 mort)[11]
- San Flavio † (581 - després de 591)
- San Lupo † (citat el 601)
- Wadelino ? †[12]
- Antistio † (citat el 614)
- Gelionio (o Gebderino) †[13]
- San Grato † (citat el 650)
- Desiderato † (abans de 667 - després de 675)
- Amblaco †[14]
- Uberto (o Ucberto) † (abans de 779 - després de 784/791)
- Fova † (abans de 826/827 - després de 837)
- Milone †[14]
- Godescalco † (abans de 843 - després de 862)
- Gerbaldo † (prima di de juny de 864 - després de juny de 885)
- Warnulfo †[15]
- Stefano † (prima di de maig de 886 - després de maig de 887 renuncià)
- Ardrado † (abans de 894 - després de 919)
- Assorano ? †[16]
- Stateo † (citat el 928)
- Durando I †[14]
- Ildeboldo † (abans de 948 - després de 949)
- Frotgario † (citat el 960 o 961)
- Radulfo † (abans de 977 - després de 986)
- Lambert † (citat el 1017)
- Geoffroy † (1017 - després de 1039)
- Hugues ? † (citat el 1040)[17]
- Guy (Wido) † (abans de 1044 - després de 1052)
- Aicard † (abans de 1059 - després de 1070)
- Roderic † (abans de 1072 - després de 1077)
- Sede vacante
- Gautier † (1080 - vers 1120)[18]
- Gothaud † (vers 1121 - vers 1126)[19]
- Gautier de Sercy † (abans de 1129 - 1152 renuncià)
- Pierre, O.Cist. † (abans de 1164 - després de 1173)
- Engilbert † (abans de 1179 - 1183 renuncià)
- Robert † (abans de 1185 - 1215 mort)
- Durand II † (1215 - 1231 mort)
- Guillaume de La Tour † (vers 1231 - 25 de març de 1245 nomenat arquebisbe de Besançon)
- Alexandre de Bourgogne-Montaigu † (maig de 1245 - desembre de 1261 mort)
- Thibaud † (1261 - desembre de 1264 mort)
- Guy de Sennecey † (1265 - 19 de maig de 1269 mort)
- Ponce de Sissey † (24 de juliol de 1269 - 14 de febrer de 1273 mort)
- Guillaume du Blé † (maig de 1273 - 7 de setembre de 1294 mort)
- Guillaume de Bellevesvre † (1294 - de novembre de 1301 mort)
- Robert de Desise † (25 de maig de 1302 - de setembre de 1315 mort)
- Berthaud de La Chapelle de Villiers † (1315 o 1316 - 1332 mort)
- Hugues de Corraboeuf[20] † (15 de març de 1333 - després de març de 1341 mort)
- Pierre de Chalon † (26 de juny de 1342 - 15 de març de 1345 mort)
- Jean Aubryot † (21 de març de 1345 - 18 de desembre de 1350 mort)
- Renaud † (3 de gener de 1351 - 2 d'octubre de 1353 nomenat bisbe de Châlons)
- Jean de Mello † (2 d'octubre de 1353 - 8 de febrer de 1357 nomenat bisbe de Clermont)
- Jean Germain I † (8 de febrer de 1357 - 18 de juny de 1361 nomenat bisbe d'Auxerre)
- Jean de Saint-Just † (18 de juny de 1361 - 27 de maig de 1369 mort)
- Geoffroy de Saligny † (18 de juny de 1369 - 14 d'abril de 1374 nomenat bisbe de Bayeux)
- Nicolas de Vères † (12 de maig de 1374 - 8 de novembre de 1386 mort)
- Olivier de Martreuil † (29 de gener de 1387 - 15 de març de 1405 mort)
- Jean de La Coste † (6 d'abril de 1405 - 10 de març de 1408 nomenat bisbe de Mende)
- Philibert de Saulx † (10 de març de 1408 - 14 d'agost de 1413 nomenat bisbe d'Amiens)
- Jean d'Arsonval † (14 d'abril de 1413 - 27 d'agost de 1416 mort)
- Hugues des Orges † (3 de setembre de 1416 - 26 de gener de 1431 nomenat arquebisbe de Rouen)
- Jean Rolin † (26 de gener de 1431 - 20 d'agost de 1436 nomenat bisbe d'Autun)
- Jean Germain II † (20 d'agost de 1436 - 2 de febrer de 1461 mort)
- Jean de Poupet † (27 de maig de 1461 - 14 de juliol de 1480 nomenat bisbe titular de Salona)
- André de Poupet † (14 de juliol de 1480 - 1503 renuncià)
- Jean de Poupet de La Chaux, O.S.B. † (11 de desembre de 1503 - 28 de desembre de 1531 mort)
- Antoine de Vienne † (23 de febrer de 1532 - de febrer de 1552 mort)
- Louis Guillart † (16 d'octubre de 1553 - 4 de setembre de 1560 nomenat bisbe de Senlis)
- Antoine Herlault † (14 d'abril de 1561 - 28 de setembre de 1573 mort)
- Jacques Fouré, O.P. † (16 de novembre de 1573 - 20 de gener de 1578 mort)
- Pons de Thiard de Bissy † (17 de març de 1578 - 1594 renuncià)
- Cyrus de Thiard de Bissy † (24 de gener de 1594 - 3 de gener de 1624 mort)
- Jacques de Neuchèze † (7 d'octubre de 1624 - 1 de maig de 1658 mort)
- Jean de Meaupéou † (21 d'abril de 1659 - 2 de maig de 1677 mort)
- Henri-Félix de Tassy † (31 de gener de 1678 - 11 de novembre de 1711 mort)
- François Madot † (16 de març de 1712 - 7 d'octubre de 1753 mort)
- Louis-Henri de Rochefort d'Ailly † (1 d'abril de 1754 - 13 de juny de 1772 mort)
- Joseph-François d'Andigné de La Chasse † (7 de setembre de 1772 - 7 de desembre de 1781 renuncià)
- Jean-Baptiste du Chilleau † (10 de desembre de 1781 - 8 de novembre de 1816 renuncià)[21]
- Seu suprimida
Remove ads
Nota
Fonti
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads