Bisbat de Chur

El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa. A l'edat mitjana el bisbe va exercir sobirania temporal sobre una part dels territoris de la diòcesi formant el principat-bisbat de Chur, feu immediat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 2013 tenia 650.660 batejats d'un total d'1.859.376 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitus Huonder.

Bisbat de Chur

Dioecesis Curiensis
La catedral de Chur
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Lloc
46° 50′ 54″ N, 9° 32′ 06″ E
Estat federat	Suïssa
Cantó	Grisons
Parròquies	312
Població humana
Població	2.041.680 (2019) (166,37 hab./km²)
Llengua utilitzada	alemany
Religió	romà
Geografia
Part de	Immediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície	12.272 km²
Limita amb	bisbat de Lugano, sud-oest arquebisbat de Vaduz, nord bisbat d'Innsbruck, est bisbat de Bozen-Brixen, sud-est bisbat de Como, sud bisbat de Sankt Gallen, nord bisbat de Basilea, oest arquebisbat de Friburg, nord-oest bisbat de Sion, oest abadia territorial d'Einsiedeln
Creació	segle v
Patrocini	Sant Luci
Catedral	Assumpció de Maria
Organització política
• Bisbe	Vitus Huonder
Lloc web	bistum-chur.ch

El palau episcopal de Coira.

L'Hof Chur, a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la Martinskirche, església protestant de Coira.

El seminari San Lucio de Coira.

Frontal d'altar de la catedral de Coira.

L'abadia benedictina de Disentis, fundada al segle viii.

L'abadia benedictina de Pfäfers, també del segle viii.

Amb la diòcesi de Basilea i de San Gallo, la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el capítol de la catedral i la Santa Seu, privilegi confirmat pel Papa Pius XI el 1926.^[1]

Territori

La diòcesi comprèn els cantons suïssos de Grisons, Schwyz, Glarus, Zuric, Obwalden, Nidwalden i Uri.

La seu episcopal és la ciutat de Coira, on es troba la catedral d'Assumpció de Maria.

El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 parròquies.

Història

Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de Milà.^[2] però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant Luci de Britànnia, un suposat rei a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle vii el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi sufragània de l'arquebisbe de Milà, però després del tractat de Verdun el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels Alps centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

A l'època dels emperadors Hohenstaufen (segles xii i xiii), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al segle xiv Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

El 1803 la seu es convertia en immediatament subjecta a la Santa Seu. Fins a 1997, l'arxidiòcesi catòlica de Vaduz va ser part de la diòcesi de Chur.

Llista de Bisbes de Chur

Anys	Nom	Notes
452-455	Asini
vers 460	Pruritius
vers 470	Claudià
vers 485	Ursicí I
vers 495	Sidonius
vers 520	Eddo
530-546	Valentinianus
548-?	Paulinus
vers 590	Teodor
vers 614	Víctor I
?	Verendarius ?
?-681	Ruthard
681-696	Paschal
696?-712	Víctor II
712-735	Vigilius
vers 740	Adalbert
754-760	Ursicinus II
759-765	Tello
773-800?	Constantius
800-820	Remigius
820-833	Víctor III
833-844	Verendarius
844-849	Gerbrach
849-879	Hesso
879-887	Rothar
887-914	Dietholf
914-949	Waldo I
949-968	Hartbert
969-995	Hiltibold
995-1002	Waldo II
1002–1026	Ulrich I
1026–1039	Hartmann I
1039–1070	Dietmar
1070–1078	Heinrich I
1079–1088	Norbert
1089–1095	Ulrich II von Tarasp
1095–1122	Guido
1122–1142	Konrad I von Biberegg
1142–1150	Konrad II von Tegerfelden
1150–1160	Adalgod
1160–1170	Egino von Ehrenfels
1170–1179	Ulrich III von Tegerfelden
1179–1180	Bruno von Ehrenfels
1180–1193	Heinrich II von Arbon
1194?-1200	Arnold I von Matsch
1200–1209	Rainier
1209	Walter von Tegerfelden
1209–1221	Arnold II von Matsch
1221–1222	Heinrich III von Realta i/o Albrecht von Güttingen, abat de Sankt Gall ||
1222–1226	Rudolf I von Güttingen
1226–1233	Berthold von Helfenstein
1233–1237	Ulrich IV von Kyburg
1237–1251	Volkhard von Neuenburg
1251–1272	Heinrich IV von Montfort
1272–1282	Konrad III von Belmont
1282–1290	Friedrich I von Montfort
1290–1298	Berthold II von Heiligenber
1298	Hugo von Montfort
1298–1321	Siegfried von Geilnhausen
1321–1324	Rudolf II von Montfort
1324–1325	Hermann von Eichenbach
1325–1331	Johann I von Pfefferhart
1331–1355	Ulrich V von Lenzburg
1355–1368	Peter Gelyto
1368–1376	Friedrich II von Erdingen
1376–1388	Johann II von Ehingen
1388–1390	Bartholomew
1390–1416	Hartmann II von Werdenberg-Sargans
1416–1417	Johann III Ambundi
1417–1440	Johann IV Naso
1440–1441	Konrad IV von Rechberg
1441–1453	Heinrich V von Höwen	bisbe de Constança
1453–1458	Leonhard Wyssmayer
1458–1491	Ortlieb von Brandis
1491–1503	Heinrich VI von Höwen
1503–1541	Paul Ziegler von Ziegelberg
1541–1548	Licius Iter
1548–1565	Thomas Planta
1565–1581	Beatus à Porta
1581–1601	Peter II von Rascher
1601–1627	Giovanni V
1627–1635	Joseph Mohr, von Zernez
1636–1661	Giovanni VI
1661–1692	Ulrich VI di Monte-Villa
1692–1728	Ulrich VII von Federspiel
1728–1754	Joseph Benedict von Rost
1755–1777	Johann Anton von Federspiel
1777–1794	Franz Dionysius von Rost
1794–1833	Karl Rudolf Graf von Buol-Schauenstein	darrer príncep-bisbe (fins a 1803)
1834–1844	Johann Georg Bossi
1844–1859	Kaspar I de Carl ab Hohenbalken
1859–1876	Nikolaus Franz Florentini
1877–1879	Kaspar II Willi
1879–1888	Franz Konstantin Rampa
1888–1908	Johannes Fidelis Battaglia
1908–1932	Georg Schmid von Grüneck
1932–1941	Laurenz Matthias Vincenz
1941–1962	Cristiano Caminada
1962–1990	Johannes Vonderach
1990–1997	Wolfgang Haas
1997–2007	Amédée Grab
From 2007	Vitus Huonder

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 650.660 batejats sobre una població d'1.859.376 persones, equivalent al 35,0% del total.

any	població			sacerdots				diàques	religiosos		parroquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1948	?	980.162	?	960	545	415	?		497	3.160	264
1970	555.360	1.311.930	42,3	974	574	400	570		400	2.565	259
1980	790.000	1.690.000	46,7	973	571	402	811		477	1.935	340
1990	726.000	1.631.000	44,5	787	480	307	922	2	365	1.883	341
1999	684.930	1.649.000	41,5	659	422	237	1.039	17	305	1.116	305
2000	655.500	1.582.100	41,4	633	393	240	1.035	18	308	1.942	309
2001	631.020	1.593.555	39,6	616	388	228	1.024	28	334	1.100	309
2002	610.030	1.530.450	39,9	665	387	278	917	31	375	1.075	309
2003	658.770	1.706.290	38,6	673	377	296	978	28	405	1.065	309
2004	777.280	1.642.575	47,3	685	385	300	1.134	33	366	977	309
2006	686.446	1.655.708	41,5	661	381	280	1.038	36	395	965	308
2013	650.660	1.859.376	35,0	577	351	226	1.127	51	340	917	312

Fonts

• Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Chur (anglès)
• Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (alemany)
•  Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic:  «^{article name needed}». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.
• Plantilla:DSS
• Plantilla:DSS
• M. H. Vicaire, v. Coire, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIII, París 1956, coll. 213-220(francès)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 268–269(llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 219; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 141; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 183; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 170; vol. 5, p. 178; vol. 6, p. 189(llatí)
• Bolla Ecclesias quae antiquitate, in Bullarii romani continuatio, Tomo XV, Romae 1853, pp. 611–615(llatí)
• Cronologia a Helvetia sacra (alemany)
• Texte zur Dorfgeschichte von Untervaz. Liste der Bischöfe und Domherren von Chur (extrect de Helvetia Sacra. Abteilung I, band I, Berna 1972, pp. 449–619) (alemany)