Blauet
espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4] a les Balears (reiet en solsoní) (més noms populars[5]) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua. És un moixó de l'ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer (Alcedo atthis ispida) és molt coneguda.
 |
Per a altres significats, vegeu «Blauet (desambiguació)». |
.svg){kind=link}
Remove ads
Morfologia
La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec dels mascles és completament negre i les femelles presenten una coloració vermellosa en la zona proximal inferior i les potes que no presenten escates dures són vermelles.
El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l'aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.
Remove ads
Ecologia
S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artròpodes aquàtics i llurs larves.
És un ocell no gaire abundant com a reproductor als Països Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, gens aliena al grau de contaminació de les aigües i al paral·lel ús de pesticides.
En talussos terrosos excava una galeria profunda (de fins a un metre de longitud) acabada en una cambra més ampla, majoritàriament vora l'aigua, on pot fer dues postes anuals.
Tot i que hi ha una població reproductora i probablement sedenària arreu dels Països Catalans, és en l'època de pas i de dispersió postgenerativa quan és més abundant, essent llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads