Bobby McFerrin

Bobby McFerrin (Manhattan, 11 de març de 1950) és un cantant i director d'orquestra estatunidenc, molt influenciat pel jazz.^[1]

Bobby McFerrin

Biografia
Naixement	(en) Robert Keith McFerrin Jr. 11 març 1950 (75 anys) Manhattan (Nova York)
Formació	Universitat Estatal de Califòrnia a Sacramento Cerritos College (en) Cathedral High School Conservatori de Música d'Oberlin Juilliard School University of Illinois at Springfield (en)
Activitat
Ocupació	cantant, artista d'estudi, compositor de cançons, professor universitari, beatboxer, director d'orquestra, músic de jazz, animador
Activitat	1970 -
Membre de	Astral Projection
Gènere	Jazz, música vocal, música clàssica, a cappella, música del món i smooth jazz
Professors	Gustav Meier
Instrument	Piano, clarinet, baix elèctric i veu
Segell discogràfic	Manhattan Records Blue Note Elektra Records Sony Classical
Obra
Obres destacables (1984) The Voice (1988) Don't Worry, Be Happy
Família
Fills	Taylor McFerrin, Madison McFerrin
Pare	Robert McFerrin
Premis
(1992)  Grammy Award for Best Jazz Vocal Performance, Male (en) (1988)  Grammy a la cançó de l'any, per l'obra Don't Worry, Be Happy (1988)  Grammy a la gravació de l'any, per l'obra Don't Worry, Be Happy (1988)  Grammy Award for Best Jazz Vocal Performance, Male (en) , per l'obra Don't Worry, Be Happy (1987)  Grammy Award for Best Jazz Vocal Performance, Male (en) (1986)  Grammy Award for Best Jazz Vocal Performance, Male (en) (1985)  Grammy Award for Best Jazz Vocal Performance, Male (en) (1985)  Grammy Award for Best Vocal Arrangement for Two or More Voices (en)  NEA Jazz Masters
Lloc web	bobbymcferrin.com

Es fill del baríton solista Robert McFerrin, un dels primers cantants d'òpera afroamericans que va cantar a la Metropolitan Opera de Nova York.

La seva cançó Do not Worry, Be Happy, apareguda a la banda sonora de la pel·lícula Cocktail (1988) va ser número 1 a les llistes d'èxits dels Estats Units. També ha col·laborat amb solistes com els pianistes de jazz Chick Corea i Herbie Hancock, amb el violoncel·lista Yo-Yo Ma i amb la Saint Paul Chamber Orchestra. És conegut per tenir un gran rang vocal de quatre octaves i per la seva habilitat per fer servir la seva veu per crear efectes de so, com la recreació d'un baix sobresaturat (amb overdrive), que aconsegueix cantant i colpejant suaument el seu pit.^[2]

Discografia

Solista

• Bobby McFerrin, 1982
• The Voice, 1984
• Spontaneous Inventions, 1985
• Elephant's Child, 1987
• Don't Worry, Be Happy, 1988
• Simple Pleasures, 1988
• How the Rhino Got His Skin/How the Camel Got His Hump, 1990.
• Medicine Music, 1990
• Many Faces of Bird, 1991
• Sorrow Is Not Forever, 1994
• Paper Music, 1995
• The best of Bobby McFerrin, 1996
• Bang! Zoom, 1997
• Circlesongs, 1997
• Don't Worry, Be Happy, 1997
• Mouth Music, 2001
• Beyond Words, 2003
• Bobby Mcferrin live in montreal, 2005
• Konzert Fuer Europa, 2005
• Vocabularies, 2010
• SpiritYouAll, 2013

Col·laboracions

• Bobby McFerrin amb Jack Nicholson, The Just So Stories, 1987.
• Bobby McFerrin amb Chick Corea, Play, 1990.
• Bobby McFerrin amb Yo-Yo Ma, Hush, 1991.
• Bobby McFerrin amb Chick Corea, The Mozart Sessions, 1996.
• Bobby McFerrin amb Richard Bona, Live in Montreal, 2005.

Grammys

• 1985 : Grammy pel millor arranjament vocal per Another Night in Tunisia
• 1985 : Grammy per la millor interpretació vocal de Jazz per Another Night in Tunisia
• 1986 : Grammy per la millor interpretació vocal de Jazz per Round Midnight
• 1987 : Grammy per la millor interpretació vocal de Jazz per What Is This Thing Called Love?
• 1987 : Grammy pel millor àlbum infantil per Elephant's Child
• 1988 : Grammy per la millor interpretació vocal de Jazz per Brothers
• 1988 : Grammy per la millor interpretació vocal de Pop per Don't Worry, Be Happy
• 1988 : Grammy pel single de l'any per Don't Worry, Be Happy
• 1988 : Grammy per la cançó de l'any per Don't Worry, Be Happy
• 1992 : Grammy per la millor interpretació vocal de Jazz per Round Midnight